El passat dimarts 28 d’abril va tindre lloc, a la sala Ordesa de la seu de la Caixa Rural a Saragossa, un especial i emotiu acte on es va presentar el llibre Vida i llengua a la mina i al riu, escrit pels professors i filòlegs mequinensans Maria Teresa Moret Oliver i Hèctor Moret Coso.
Es tracta d’un estudi etnogràfic i lèxic sobre el món de la navegació fluvial, la mineria, la pesca, i altres activitats riberenques a les viles i l’entorn de Mequinensa i Faió.
Aquest treball va obtindre el Premi de Recerca «Jesús Moncada» de 2024, que atorgava fins llavors l’Ajuntament Mequinensà. A partir de l’any 2025, aquest premi «es va reconduir», en paraules del regidor de Cultura d’aquest Ajuntament, Dario Vidallet, present a l’acte, en el programa «Sirgant Moncada», que premia la difusió del patrimoni lingüístic i l’ús del català entre els joves dels centres escolars de Mequinensa.
En la presentació del llibre intervingueren, a més dels dos autors i el regidor de Cultura ja esmentat, el professor de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Javier Giralt, així com Chusé Aragüés, president de Gara d’Edizions i responsable de l’edició del llibre amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza i l’Ajuntament de Mequinensa.
Dario Vidallet va agrair al seus paisans, Hèctor i Maite, els seus esforços «pel magnífic i exhaustiu recull de testimonis, encara vius, del món del riu i de la mina de dos pobles que ja no existeixen, colgats sota les aigües».
Javier Giralt qualificà el treball de recopilació de paraules i expressions específiques i pròpies dels àmbits de la pesca, la mineria, els llaguts, de les feines de les dones al riu, etc., com «una fita important de la investigació lèxica d’aquesta zona».
Maite Moret, que ja havia fet abans diversos treballs de recerca tractant de recuperar la memòria del riu, va comentar que l’objectiu d’aquest llibre no era només recuperar paraules oblidades o en desús, sinó recuperar vivències i històries de la gent a través de testimonis directes dels seus protagonistes.
Hèctor Moret destacà i agraí la bona actitud i l’alt grau de col·laboració que van trobar entre els informants, «especialment a Faió», la qual cosa els va permetre descobrir aspectes de la vida quotidiana de la gent d’aquella època que desconeixien.
N’Hèctor confessava que abans d’emprendre aquest projecte «desconeixia l’existència d’un comerç d’anguiles o com funcionava el sistema de pesca amb palangre al meu riu» i na Maite comentà que gràcies als testimonis dels enquestats va conèixer més en detall com vivien, dormien i menjaven los navegants dins dels llaüts.
Lo llibre està estructurat en tres parts. La primera té un caire antropològic i etnològic, i abasta la vida dels habitants, les feines tradicionals i les eines que empraven, els diferents peixos que hi havia al riu, etc. La segona part és de tipus lexicogràfic, on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i es fa un detallat comentari etimològic i de la seua evolució semàntica.
Una extensa i acurada feina imprescindible per a conèixer i redescobrir un món desaparegut sota les aigües del progrés.
