El proppassat dilluns 21 de febrer, se celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; dels directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i del president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz. En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que «les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són, a més, un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir». «Les llengües —afegí— transmeten bellesa, són bellesa».
Ahir dimarts es va celebrar a l’Aula Magna del paranimf de la Universitat de Saragossa, lloc d’honor on se celebren els actes més importants de l’Alma Mater al llarg del curs, la presentació oficial dels membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, amb motiu de la presa de possessió dels càrrecs de director de l’Acadèmia i de l’Institut del Català en la persona del professor Javier Giralt, i de director de l’Institut de l’Aragonès, el professor i poeta Ánchel Conte, ambdós elegits pels membres de la Acadèmia en un ple recent.
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Equitat, han llançat una ambiciosa iniciativa per a donar a conèixer les creacions d’un bon grapat de poetesses aragoneses que utilitzen en els seus textos la llengua aragonesa o catalana. En aquesta primera fase s’han enregistrat un conjunt de vint-i-dos videopoemes pertanyents a sis escriptores de la Franja: Merche Llop, Marta Momblant, María Pilar Febas, Susana Antolí, Silvia Ferragut i Carme Alcover, i setze en aragonès: Ana Abarca de Bolea, Carmen Castán, Isabel de Rodas, Carmina Paradís, María José Subirá Llobatera, Nieus Luzía Duezo, Pilar Benítez, Ana Giménez Beltrán, Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz, Mariví Nicolas, Natividad Castán, Elena Gusano, Ana Tena, Elena Chazal i Kalu Treviño.
La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà Coses del poble esdevingué, en la part final, un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.
El dissabte 25 de setembre tingué lloc, al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021 a un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo, mort també enguany, i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys de vida.
A l’acte, ple d’emotivitat, hi assistí una gran quantitat de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de la Franja, amics, companys i familiars dels premiats. Entre les autoritats presents hi eren el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín; l’alcalde de Massalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.
El lliurament dels premis literaris que habitualment atorga el govern d’Aragó, va tindre enguany un format ben diferent als d’altres anys, degut a la pandèmia.
El passat dissabte 17 de febrer es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca d’Aragó de Saragossa un manual de bones pràctiques envers les Llengües Pròpies d’Aragó. La intenció d’aquest dossier, elaborat per grups d’experts de diferents àmbits, és que constitueixi una eina pràctica per al personal de l’administració autonòmica, professors, alumnes i usuaris de l’aragonès i el català en general, de cara a promoure l’ús quotidià, la difusió i la protecció legal d’aquestes llengües.
Sota la presidència i conducció de l’acte del Director General de Política Lingüística del govern aragonès, Nacho López Susín, els diferents responsables dels grups de treball desgranaren el contingut i el procés d’actuació en cadascun dels àmbits temàtics que aborda aquest innovador text.
