Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Arxiu d'Autor

De l’optimisme utòpic a anar replegant les molles*

// Màrio Sasot

La revista va nàixer en una època d’optimisme i esperança i aquest esperit quedava palès a les pàgines d’Aragó, la secció que donava compte de l’activitat institucional que es feia al Palau Pignatelli de Saragossa a favor o en detriment de les llengües pròpies.

Tot semblava possible. Ja en el número 1, Teresa Font, l’alcaldessa de Saidí, del PAR, deia en una entrevista que l’elaboració de l’avantprojecte de la Llei de Llengües “anava massa lenta” i en el número 2, el president d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, manegava amb fluïdesa conceptes aparentment contradictoris com “cooficialitat”, avui tema tabú, i “voluntarietat” per part dels municipis. Un altre membre del PAR, el conseller de Cultura Javier Gallizo, explicava en el número 6 els avantatges que tindria per a les llengües minoritàries la nova Llei del Patrimoni i, en el 8, al caliu d’un debat sobre política lingüística, confiava que la Llei de llengües fos acceptada “fins i tot pel PP”.

llegir més Sense Comentaris

El llarg camí d’un miracle*

// Màrio Sasot

Corrien els darrers mesos de l’any 2000. En les habituals trobades culturals que organitzaven les associacions de la futura Iniciativa Cultural de la Franja començava a circular el rum rum de perquè no fèiem una revista en català que donés veu i es fes ressò de la vida ciutadana i cultural de totes les comarques de la Franja.

Tradició editorial ja n’hi havia en cadascun dels nostres territoris. Al llarg de la dècada dels 80 van aparèixer les revistes Desperta ferro!, publicada des de les comarques de Llitera i Ribagorça; Batecs, al Baix Cinca, i Sorolla’t!, al Matarranya, a més de nombroses publicacions locals, de periodicitat variable i vida efímera.

El nou projecte començà a prendre cos a finals de l’estiu de l’any fundacional, arran d’una reunió a la terrassa del bar TJ de Fraga, convocada i dirigida amb mà de ferro per Josep Galan Castany, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, ànima i principal impulsor de la nova revista.

llegir més Sense Comentaris

Salutació de l’exdirector*

// Màrio Sasot

Burla, burleta, com dirien los clàssics, hem arribat fins aquí. En aquest mes de novembre de fa vint anys eixia el primer exemplar de Temps de Franja, una empresa gens fàcil que ha anat eixint endavant per la il·lusió i l’afany d’un grup de persones i entitats amb voluntat de ser i que ningú els ensorre la seua identitat cultural i lingüística.

llegir més Sense Comentaris

«Penso que al consistori podríem prendre certes mesures senzilles sobre bilingüisme»*

Marco Ibarz, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca

// Màrio Sasot

Marco Antonio Ibarz Guillén, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca, té 54 anys. Treballa en el sector de la ramaderia i l’agricultura i va estudiar Formació Professional de Capacitació Agrària a Almacelles. Aquesta és la tercera legislatura consecutiva que exerceix com alcalde de la seua vila natal i la primera com a president de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. En l’anterior va ser diputat provincial delegat de l’àrea de Recursos Humans. Ara, les seues preocupacions institucionals s’han centrat en donar suport a les lluites per uns millors preus agraris i en facilitar l’arribada de treballadors per a la poda i collita de fruita.

llegir més Sense Comentaris

El govern d’Aragó signa vuit convenis amb sindicats i entitats socials per a la promoció de les llengües pròpies

// Màrio Sasot

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials CCOO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

llegir més 1 Comentaris

Francesc Serés guanya el II Premi Proa de novel·la

// Màrio Sasot

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la La casa de foc. L’any passat, el guanyador de la primera edició va ser el jove narrador Jordi Nopca.

Serés, autor d’obres prou conegudes i reconegudes com La pell de la frontera , La força de la gravetat, Contes russos, i la trilogia dedicada a la seua terra natal De fems i marbres, ens transporta ara al món complex i terbolenc d’una família ubicada en un racó de la Catalunya profunda, ancestral i salvatge, concretament a la Garrotxa, comarca on l’autor ha viscut i treballat durant els últims anys.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Tot i que Serés remarca que “aquesta novel·la no és autoficció, no té res a veure amb mi, jo no sic cap professor nouvingut a la Garrotxa ni els personatges que ixen són reals”, confessa que amb aquesta extensa novel·la (més de 600 pàgines) ha volgut retre homenatge a les persones i a les històries que ha conegut durant la seva estada en aquesta comarca.

Durant els sis anys que Serés ha trigat en publicar un nou llibre des de l’aparició, el 2014, de La pell de la frontera, l’escriptor saidinenc ha desenvolupat diferents tasques de dinamització i promoció cultural. El 2016 va fundar la Residència Faber d’Olot per a creadors, que també dirigeix, i des del 2018 és també el director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

La casa de foc havia estat presentada amb el títol provisional de La llum de dins les coses. El premi Proa té el propòsit “d’impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca editorial de Proa al llarg de les dècades”.
El jurat, enguany ha estat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.

 

Francesc Serés. / Josep Lago-Grup 62

 

llegir més 1 Comentaris

Aragón Natural, un projecte innovador i trilingüe

// Marià Àlvarez

Els centres educatius aragonesos comptaran el pròxim curs amb un nou projecte didàctic que impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, centrat en la flora i la fauna del país. Aragó Natural és un projecte dirigit a la comunitat escolar que pretén oferir eines suficients perquè els docents puguen treballar dins o fora de la classe la fauna i la flora del territori aragonès.

llegir més 1 Comentaris

A l’ombra de “Nipho”

Ha mort Darío Vidal Llisterri, periodista i escriptor alcanyissà

// Mario Sasot

Obituari. La vida professional de Darío Vidal transcorre entre Barcelona, Saragossa i la seua Alcanyís natal, ciutat on va morir el passat 15 de maig i on va viure les seues últimes tres dècades desplegant una frenètica labor com a escriptor, dinamitzador i divulgador cultural.

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: