Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX del mequinensà llicenciat en Història Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila.
El passat dimarts 18 de maig es va presentar a la sala d’actes de l’edifici de la Caja Rural de Aragón de Saragossa el documental Donare la divinità de la productora i cineasta saragossana Vicky Calavia, dedicat a la figura i la trajectòria artística i professional de la cantant d’òpera nascuda a Vall de roures, Elvira de Hidalgo.
El documental ha estat finançat pel govern d’Aragó, l’Ajuntament de Saragossa, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió i la Caixa Rural, que va cedir les dependències del bell casalici decimonònic de la seua seu del Coso saragossà per al rodatge d’algunes escenes musicals i les entrevistes a diferents experts en la vida i l’obra de la prima dona i gran soprano de coloratura matarranyenca.
La Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú) ha publicat en la seua editorial acadèmica l’obra Esteban Pujasol, un fisiognomista en la España del Siglo XVII, de l’historiador de la Psicologia i professor universitari saidinès Virgili Ibarz.
Ibarz ja va fer una primera aproximació al pensament d’aquest original científic, astròleg i pensador espanyol, seguidor entre altres de les teories fisiognòmiques de la medicina hipocràtica i Aristòtil, en l’opuscle El pensament d’Esteve Pujasol, editat per l’IEBC a la col·lecció La Sitja número 8, l’any 1991.
La revista va nàixer en una època d’optimisme i esperança i aquest esperit quedava palès a les pàgines d’Aragó, la secció que donava compte de l’activitat institucional que es feia al Palau Pignatelli de Saragossa a favor o en detriment de les llengües pròpies.
Tot semblava possible. Ja en el número 1, Teresa Font, l’alcaldessa de Saidí, del PAR, deia en una entrevista que l’elaboració de l’avantprojecte de la Llei de Llengües “anava massa lenta” i en el número 2, el president d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, manegava amb fluïdesa conceptes aparentment contradictoris com “cooficialitat”, avui tema tabú, i “voluntarietat” per part dels municipis. Un altre membre del PAR, el conseller de Cultura Javier Gallizo, explicava en el número 6 els avantatges que tindria per a les llengües minoritàries la nova Llei del Patrimoni i, en el 8, al caliu d’un debat sobre política lingüística, confiava que la Llei de llengües fos acceptada “fins i tot pel PP”.
Corrien els darrers mesos de l’any 2000. En les habituals trobades culturals que organitzaven les associacions de la futura Iniciativa Cultural de la Franja començava a circular el rum rum de perquè no fèiem una revista en català que donés veu i es fes ressò de la vida ciutadana i cultural de totes les comarques de la Franja.
Tradició editorial ja n’hi havia en cadascun dels nostres territoris. Al llarg de la dècada dels 80 van aparèixer les revistes Desperta ferro!, publicada des de les comarques de Llitera i Ribagorça; Batecs, al Baix Cinca, i Sorolla’t!, al Matarranya, a més de nombroses publicacions locals, de periodicitat variable i vida efímera.
El nou projecte començà a prendre cos a finals de l’estiu de l’any fundacional, arran d’una reunió a la terrassa del bar TJ de Fraga, convocada i dirigida amb mà de ferro per Josep Galan Castany, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, ànima i principal impulsor de la nova revista.
Burla, burleta, com dirien los clàssics, hem arribat fins aquí. En aquest mes de novembre de fa vint anys eixia el primer exemplar de Temps de Franja, una empresa gens fàcil que ha anat eixint endavant per la il·lusió i l’afany d’un grup de persones i entitats amb voluntat de ser i que ningú els ensorre la seua identitat cultural i lingüística.
Marco Ibarz, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca
// Màrio Sasot
Marco Antonio Ibarz Guillén, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca, té 54 anys. Treballa en el sector de la ramaderia i l’agricultura i va estudiar Formació Professional de Capacitació Agrària a Almacelles. Aquesta és la tercera legislatura consecutiva que exerceix com alcalde de la seua vila natal i la primera com a president de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. En l’anterior va ser diputat provincial delegat de l’àrea de Recursos Humans. Ara, les seues preocupacions institucionals s’han centrat en donar suport a les lluites per uns millors preus agraris i en facilitar l’arribada de treballadors per a la poda i collita de fruita.
El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials CCOO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació