// Màrio Sasot

L’escriptor saidinès Francesc Serés ha guanyat el premi Proa en la seua segona edició, dotat amb 40.000 euros, per la novel·la La casa de foc. L’any passat, el guanyador de la primera edició va ser el jove narrador Jordi Nopca.

Serés, autor d’obres prou conegudes i reconegudes com La pell de la frontera , La força de la gravetat, Contes russos, i la trilogia dedicada a la seua terra natal De fems i marbres, ens transporta ara al món complex i terbolenc d’una família ubicada en un racó de la Catalunya profunda, ancestral i salvatge, concretament a la Garrotxa, comarca on l’autor ha viscut i treballat durant els últims anys.

Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació (la novel·la no estarà disponible a les llibreries fins l’onze de novembre) La casa de foc conta la història d’un professor, que s’instal·la el 2014 a la zona en plena crisi existencial i acaba compartint la vida amb una família, formada per un iaio, la seua filla i la seua neta, habitants de la masia Can Sol, veïna a la casa que ell habita.

Tot i que Serés remarca que “aquesta novel·la no és autoficció, no té res a veure amb mi, jo no sic cap professor nouvingut a la Garrotxa ni els personatges que ixen són reals”, confessa que amb aquesta extensa novel·la (més de 600 pàgines) ha volgut retre homenatge a les persones i a les històries que ha conegut durant la seva estada en aquesta comarca.

Durant els sis anys que Serés ha trigat en publicar un nou llibre des de l’aparició, el 2014, de La pell de la frontera, l’escriptor saidinenc ha desenvolupat diferents tasques de dinamització i promoció cultural. El 2016 va fundar la Residència Faber d’Olot per a creadors, que també dirigeix, i des del 2018 és també el director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull.

La casa de foc havia estat presentada amb el títol provisional de La llum de dins les coses. El premi Proa té el propòsit “d’impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca editorial de Proa al llarg de les dècades”.
El jurat, enguany ha estat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.

 

Francesc Serés. / Josep Lago-Grup 62

 

// Marià Àlvarez

Els centres educatius aragonesos comptaran el pròxim curs amb un nou projecte didàctic que impulsa la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, centrat en la flora i la fauna del país. Aragó Natural és un projecte dirigit a la comunitat escolar que pretén oferir eines suficients perquè els docents puguen treballar dins o fora de la classe la fauna i la flora del territori aragonès.

// Màrio Sasot

El passat divendres, 21 de febrer, a les 7 del vespre va tindre lloc a la sala José Sinués del Paranimf de la Universitat de Saragossa abarrotada d’un públic heterogeni on predominaven infants i joves escolars vinguts de diferents punts d’Aragó l’acte central de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna. Hi van estar presents, presidint l’acte el rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, i el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

// Màrio Sasot

El comitè d’experts encarregat de fer un seguiment del compliment dels acords signats pels governs membres de la U. E. de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries acaba d’emetre un nou informe, del qual en va fer un resum un dels seus membres, el catedràtic de la Universitat de Vigo, Fernando Ramallo, quan va assistir a Saragossa el passat 30 de novembre a una Jornada de Treball oberta a professors i especialistes de Català i Aragonès de la nostra Comunitat Autònoma per a analitzar unes propostes didàctiques que ha editat aquest organisme.

// Mario Sasot

Més de 2.000 manifestants, convocats per les organitzacions agràries UAGA, Asaja, Araga i UPA, entre el quals hi havia un bon grapat de gent de les comarques franjolines Llitera, Baix Cinca i Matarranya, s’han concentrat aquest matí als accessos a la plataforma logística de Saragossa per a denunciar la “insostenible” situació que pateixen les seues explotacions pels baixos preus.