Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem
  • Inici
  • A fons
  • Entrevista
  • «Penso que al consistori podríem prendre certes mesures senzilles sobre bilingüisme»*

«Penso que al consistori podríem prendre certes mesures senzilles sobre bilingüisme»*

Marco Ibarz, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca

// Màrio Sasot

Marco Antonio Ibarz Guillén, alcalde de Saidí i president de la Comarca del Baix Cinca, té 54 anys. Treballa en el sector de la ramaderia i l’agricultura i va estudiar Formació Professional de Capacitació Agrària a Almacelles. Aquesta és la tercera legislatura consecutiva que exerceix com alcalde de la seua vila natal i la primera com a president de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. En l’anterior va ser diputat provincial delegat de l’àrea de Recursos Humans. Ara, les seues preocupacions institucionals s’han centrat en donar suport a les lluites per uns millors preus agraris i en facilitar l’arribada de treballadors per a la poda i collita de fruita.

 

Ibarz a la seu de la Comarca del Baix Cinca. / Sisco Castany

 

Quins records tens de la teua infància i adolescència a Saidí?
Van ser uns temps feliços. De la infància recordo molt jugar a la pilota al carrer a totes hores, amb el consegüent enuig dels propietaris de les cases, ja que utilitzàvem les portes dels magatzems com a porteries. Abans los carrers estaven plens de gent i, sobretot, de xiquets i xiquetes jugant.
Més endavant, los meus records estan lligats al meu pare i el seu treball com a carter en el poble. Quan eixia de l’escola, a les cinc de la tardi, tots los xiquets se n’anaven a jugar i jo ajudava el pare a repartir la correspondència, que abans era molt més abundant que en l’actualitat. En plena postguerra li va esclatar una bomba que li va destrossar la mà dreta i part del braç i, per això, tots a casa havíem d’aidar-lo. Abans ho feia un cosí més gran que jo, i després de mi ho va fer lo meu germà, quatre anys més jove.
Quan tenia 13 o 14 anys, vaig començar a collir fruita els mesos d’estiu per les finques de Saidí, fins als 16 anys. A partir de llavors, a l’hivern, combinava els estudis amb la fenya: dos setmanes treballant al poble i una a Almacelles estudiant a l’Escola de Capacitació Agrària.

Com van ser los primers anys com alcalde? Va ser dur l’aprenentatge?
Aquesta és la meva tercera legislatura com a alcalde. Vaig començar aquest camí l’11 de juny de 2011, tot i que abans vaig estar quatre anys a l’oposició. La situació que vaig trobar era molt complicada tant econòmicament, com en les relacions comercials i institucionals. D’aquesta etapa tinc el bon record de l’esforç que vam fer tot el poble de Saidí, així com de les empreses i institucions que ens van anar ajudant poc a poc a eixir d’on estàvem. D’aquesta etapa vaig aprendre molt del món institucional i de relació amb les empreses. Avui en dia la situació de Saidí és totalment diferent, amb un municipi totalment sanejat i amb bones relaciones institucionals i comercials. Com a obres de millora m’agradaria destacar la creació d’un dipòsit d’aigua de 1.200 metres cúbics, unes pistes poliesportives i unes pistes de skate; la renovació total de la potabilitzadora, i les obres de renovació i modernització del cinema; també hem fet fortes millores estructurals al C.E.I.P San Juan Bautista, i vam fer una guarderia-ludoteca per als més petits, “Lo Calarió”.

Quins són los principals projectes que el Consistori té plantejats en aquesta legislatura?
Els nous projectes van, poc a poc, sortint endavant, encara que han patit una petita aturada pel COVID-19. Tenim previst continuar amb la millora dels carrers del nucli antic i amb la defensa de l’agricultura i la ramaderia, dos dels motors més importants de l’economia de Saidí. També tenim pendents les millores en les instal·lacions esportives municipals com el camp de futbol, les piscines i el pavelló; la instal·lació de la fibra òptica i la defensa del nostre patrimoni, destacant, sobretot, la conservació de les muralles de Saidí, entre d’altres.

Pel que fa a la Comarca, quina és actualment la seua situació econòmica i social i los seus problemes més urgents?
La situació econòmica de la Comarca és molt bona. Els anteriors presidents i els seus equips van estalviar per intentar fer una residència, un dels grans comptes pendents. En aquesta legislatura ens agradaria, encara que fos, començar les obres, però les coses no són fàcils.
Pel que fa a l’àmbit social, el funcionament també és molt bo. És un servei molt potent que té la Comarca.

Quins són els serveis comarcals que millor funcionen i els que cal millorar?
Tots els serveis comarcals (Serveis Socials, Cultura, Turisme, Esports i Residus) funcionen molt bé. Disposem de grans treballadors que s’encarreguen de la gestió i el correcte funcionament de cada àrea. Si bé és cert que en residus, vivint la realitat mediambiental que vivim, hem de ser capaços d’intentar millorar en alguns aspectes en els què ja hi estem treballant. S’agraeix el bon funcionament en equip la iniciativa de tots els implicats en cadascuna de les tasques que s’han de desenvolupar a cada àmbit.

Amb la crisi generada pel Coronavirus, com s’han anat compaginant les limitacions de contractació de mà d’obra i el seguiment de les mesures sanitàries en cada etapa?
La veritat és que el COVID-19 ho ha posat tot de cap per avall. Mai ens havíem enfrontat a una situació així i ha estat molt complicat de gestionar. A la nostra Comarca al principi de la pandèmia estàvem bastant, entre cometes, “tranquils” pel que fa a la transmissió dels casos. Ha estat a la primera fase de la relaxació del confinament quan hem començat a tindre algun problema. Aquesta situació naix principalment, en primer lloc, per l’arribada de molts temporers a la nostra zona per a la recol·lecció de la fruita i, en segon lloc, per l’afluència de molt més públic autòcton pels nostres carrers, fent molt més difícil la gestió però intentant, entre totes les administracions, que la cosa estigui molt més controlada. En aquest sentit, el treball i la relació entre les administracions als diferents nivells ha estat molt bo.

Marco Ibarz en la seua presa de possessió. / S. C.

 

S’han pres mesures des de l’Ajuntament i per part de les empreses per a garantir que els empleats visquen i treballen en condicions de seguretat i salut idònies?
Sí, mesures se n’han pres. Des de l’Ajuntament hem repartit mascaretes, en col·laboració amb la Diputació Provincial d’Osca. També s’han publicat e-bandos amb mesures i recomanacions per a la gent. Per part dels empresaris també estan col·laborant proporcionant equips de protecció individual (guants, mascaretes…) i intentant donar un allotjament digne als seus treballadors.

Creus que l’economia els pagesos i ramaders de la zona millorarà, ara que s’ha fet palesa la importància d’aquest sector en una crisi com aquesta?
Els preus baixos són el gran problema que porta arrossegant aquest sector des dels últims cinc anys. Aquest hivern ens hem manifestat en diverses ocasions al costat dels nostres veïns de les comarques de Lleida per defensar la dignitat d’un sector que ha fet els seus deures i s’ha adaptat a l’estil de producció que se li va demanar. El sector es va professionalitzar però hi ha una part de la cadena que no funciona bé i això repercuteix en què els preus que arriben al pagès estiguen moltes voltes per davall del preu de mercat, fet que porta al tancament de molts agricultors petits i mitjans que no poden continuar aguantant econòmicament, tot i ser un sector estratègic per a la població.

Passant a un altre tema, com van les obres de reparació i rehabilitació de la muralla del Castell? Ha tornat a haver-hi nous despreniments?
Quant a les muralles, no hi ha hagut nous despreniments. Afortunadament, a hores d’ara la situació està controlada. És un projecte que s’està treballant des de fa 35 anys per part de l’Ajuntament i per al qual s’han sol·licitat ajudes a altres administracions.
En los darrers quatre anys s’han intensificat les peticions al Govern d’Aragó per intentar buscar una solució, i des de finals de l’any passat s’ha començat a actuar sobre el terreny. S’han realitzat estudis arqueològics, geotècnics i s’està estudiant la viabilitat de fer un talús per subjectar la terra en la qual es recolza la muralla. Aquest va ser el problema pel qual aquesta tardor va cedir una de les parets de la muralla. Està previst que la consolidació del talús pugue ser una realitat a finals d’enguany. Després es redactarà un projecte per a la reconstrucció integral de les muralles, al qual l’Ajuntament de Saidí destinarà, dins del pressupost de l’any que ve, una important partida econòmica.

Per a mi resulta dolorosa la situació del museu Casa de usted/Casa vostra. És possible encara la creació d’un Patronat que el pogués posar en funcionament de forma digna?
Bé, aquest és un tema que no és fàcil de tractar. Si be és cert que van passant los anys i no acabem de trobar la manera de posar en marxa aquest projecte, l’important és que continuem treballant tots junts perquè, en un futur no gaire llunyà, sigue una realitat i tots puguem gaudir del gran llegat que va deixar el periodista Joaquim Ibarz.

La creació d’una Direcció General de Política Lingüística, s’ha notat més a l’àmbit escolar que al municipal. Hi ha avui condicions al consistori per a tirar endavant iniciatives tan modestes com fer los pregons en castellà i català o retolar alguns carrers en bilingüe, etc.?
Pel que fa al tema de la creació de la Direcció General de Política Lingüística, si que és cert que en el terreny educatiu s’ha desenvolupat més que en altres àmbits.
En relació a l’àmbit institucional, hi ha temes més senzills d’abordar que altres com podria ser, per exemple, l’elaboració del pregó i de l’e-bando en castellà i català. No obstant això, no crec que sigui difícil arribar a un consens per a dur a terme algun tipus de Política Lingüística en general, perquè dins del consistori hi ha un clima de predisposició al diàleg i a l’elaboració de tot allò que resulta beneficiós per al nostre municipi.

 

/ S. C.

*Publicada a Temps de Franja n.146, juliol-agost 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: