Salutació de l’exdirector*
// Màrio Sasot
Burla, burleta, com dirien los clàssics, hem arribat fins aquí. En aquest mes de novembre de fa vint anys eixia el primer exemplar de Temps de Franja, una empresa gens fàcil que ha anat eixint endavant per la il·lusió i l’afany d’un grup de persones i entitats amb voluntat de ser i que ningú els ensorre la seua identitat cultural i lingüística.
I per a celebrar-ho, hem volgut en aquest número especial (el 147 en paper) invitar a escriure a representants de les diferents institucions polítiques regionals, comarcals o locals i a persones rellevants del món de la cultura i la societat de les nostres terres i del món de la Catalanofonia, perquè ens donen la seua visió envers aquests 20 anys i la seua repercussió en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la Franja, i en quina mida ha pogut contribuir-hi la nostra revista.
Vull agrair, en nom del Consell de Redacció, la feina abnegada i persistent de tots els col·laboradors, subscriptors i lectors que han aidat a fer realitat aquest somni. Vint anys solament es compleixen una volta a la vida. Aprofiteu l’avinentesa i gaudiu de la lectura d’aquest número, carregat a l’hora de nostàlgia i de futur.
*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020
Tags: Opinió
Trackback from your site.
