Dissabte passat 25 de maig, un grup de 31 persones vam realitzar una excursió cap a un dels llocs més allunyats i desconeguts per molts aragonesos, com és l’extrem nord-oriental de la regió.
L’activitat, que va ser posposada en 2020 a causa de la pandèmia, estava organitzada per l’Associació d’Amics de l’IES Andalán de Saragossa.
La iniciativa sorgí després d’una xerrada que vaig impartir a petició dels membres d’aquesta associació amb el títol “La Franja, aquesta desconeguda” on vaig repassar els llocs més emblemàtics i pintorescs del nostre territori des d’Aiguaviva fins a Aneto, així com la seua riquesa cultural, els seus costums i formes de vida i els trets més significatius de la seua llengua catalana.
Vam sortir dels voltants del centre de bon matí dues hores més tard recalàvem en les instal·lacions de la cafeteria i fàbrica de xocolata de la família Brescó, a Benavarri, on endolcim els nostres paladars amb cafè, xocolata freda i calenta i diferents mostres de pastisseria artesanal, ingredients suficients i necessaris per a emprendre la següent etapa del nostre recorregut: la visita guiada al poblat medieval de Montanyana.
Només arribar ens va impressionar el bell pont de pedra els orígens del qual es remunten al segle X, com tot el traçat dels seus carrers que pugen en intricats recorreguts fins a l’església de la Mare de Déu de Baldós
Javier, el guia de l’oficina de turisme de Montanyana, ens va explicar els avatars que va tenir al llarg dels segles aquesta ciutat-castell que va ser bressol i seu dels primers comtes de la Ribargorça, un dels pilars del regne d’Aragó. Mentre vam recórrer els seus carrers, Javier ens va donar una eloqüent i desenfadada lliçó d’Història mentre ens endinsàvem en algunes dependències que han estat restaurades per a la seva visita, com ara una antic hospital de pelegrins que podrà ser alberg de visitants algun dia, un teler i un vell forn de pa.
L’ascensió fins a l’església va ser costosa per a alguns però va pagar la pena. El guia ens va explicar el contingut i simbolisme dels bells capitells del pòrtic d’entrada i va completar la seva exposició amb una projecció d’un vídeo explicatiu.
Després de dues hores de recorregut per aquest espai rescatat del túnel del temps ens dirigim més al nord, fins al poble de Sopeira, on ens esperava Enrique i la seva família, propietaris de Casa Passé, on ens van servir unes exquisides viandes típiques d’aquesta zona. Seguidament passarem a visitar el poble, votat com un dels més bonics al concurs «Menudo es mi pueblo. El mejor pueblo de Aragón» de fa pocs anys, on la nostra companya i guia local, la professora i escriptora Glòria Francino, ens va explicar la història del poble i els canvis produïts després de la construcció del veí pantà d’Escales en els anys 50.
A continuació, ens vam dirigir a peu al monestir medieval de Santa María de la O, o d’Alaó, on la Glòria ens va explicar les claus de la seua original i bella estructura pètria romànica i la celebració del 900 aniversari de la seva última consagració, l’any 1123.
Ja de tornada a casa, vam recalar en el casc vell de Benavarri on un dels activistes culturals del lloc i també col·laborador a la nostra revista, Enric Marqués, va accedir amablement a guiar-nos en el seu recorregut i explicar-nos velles històries de la població i les llegendes que les envolten.
Visita del grup a Benavarri. // Julio García
Visita a l’esgésia de Sta. Maria de Baldós // Màrio Sasot
El grup sobre el pont romànic de Montanyana // Màrio Sasot
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024