L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es va presentar el passat 16 de maig a Calaceit dins del programa d’actes de la fira Litterarum, dedicada al món del llibre i que va coorganitzar la llibreria De Bat a Bat. El president de l’AELC, Sebastià Portell, va explicar davant d’una vintena de persones els orígens i finalitats de l’entitat que presideix, entre els que, a més de la dignificació de l’ofici d’escriptor, hi figura la defensa de la llengua catalana.
Entre els autors de la Franja presents a la trobada, hi eren l’Hèctor Moret, Juli Micolau, Quim Gibert, Mercè Gimeno, Merxe Llop, Mercé Duran, Pepa Nogués, Francesc Teixidó o Lluís Rajadell. Van actuar com a amfitrions de la reunió els llibreters Mercè Gimeno i Ricard Solana, que va fer les presentacions a la sala d’exposicions situada damunt de la llibreria De Bat a Bat.
La traductora Maria Llopis, membre de l’AELC, va explicar el paper de l’Associació respecte dels traductors, uns professionals que passen un mal moment amb la competència de la IA. Va indicar que l’AELC agrupa a prop de 2.000 escriptors i traductors i que està estructurada en tres seccions —Catalunya, País Valencià i Les Illes Balears—, cada una amb la seua junta.
Portell va exposar que l’Associació ha fet un ampli estudi sobre les condicions de treball dels escriptors en català —amb d’una enquesta amb 800 participants— i, a partir de les conclusions, ha confeccionat una guia de «bones pràctiques» per a millorar la situació. Ofereix orientació per a la redacció de contractes per a editar llibres i publicacions. A més, recomana unes exigències econòmiques bàsiques per als seus associats amb la voluntat de que treballen amb unes «condicions dignes».
El president va comentar que, encara que «no ho hauria de fer», una de les activitats de l’AELC es defendre la llengua catalana i també la seua unitat amb distintes iniciatives, com la difusió de manifestos. Sobre la trobada va sobrevolar la redacció d’un manifest en defensa del català a l’Aragó arran de les postures negacionistes del nou Govern aragonès, que no es va concretar.
L’AELC també fomenta la interconnexió entre els escriptors de tots els territoris de parla catalana, amb una iniciativa denominada «Lletres compartides», que l’Associació vol estendre a la Franja. Sebastià Portell, escriptor balear, va admetre la seua ignorància sobre quina institució podria ser la interlocutora de l’AELC per aquesta tasca d’intercanvi entre autors de l’àmbit catalanòfon.
L’escriptor de Mequinensa Hèctor Moret va plantejar la possibilitat que l’Institut Aragonès del Català de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua —de la qual n’és membre— puga ser esta entitat col·laboradora de l’AELC. Moret es va mostrar confiat que els anuncis del nou Govern d’Aragó sobre l’erradicació de l’Institut Aragonès del Català no aniran enlloc, a pesar de l’ànim destructiu de la coalició PP-Vox respecte de les llengües minoritàries d’Aragó, exposat directament en el seu acord de govern.
Una altra opció de col·laboració podria ser la Iniciativa Cultural de la Franja, que agrupa a les associacions que treballen per a la normalització lingüística a les terres catalanoparlants d’Aragó. L’AELC va fer una crida a la incorporació dels escriptors de la Franja, on els socis es poden comptar amb els dits d’una mà.
