Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Arxiu d'Autor

Ha mort un savi: lo pare Massot

// Artur Quintana i Font

El 24 d’abril d’enguany ha mort en Josep Massot i Muntaner, monjo de l’Abadia de Montserrat. Havia nascut a Palma el 1941. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1962 i havia assistit de forma clandestina als Estudis Universitaris Catalans. A la Universitat los cursos se feien en castellà, als Estudis Universitaris Catalans en català. Ja abans d’acabar els estudis universitaris en Massot tenia fama d’erudit, fins a tal punt que se l’anomenava Massot i Pidal, jugant amb el Pidal de don Ramón. El 1963, just un any d’haver acabat los estudis, va entrar a la mongia de Montserrat on lo 1971 hi fou ordenat prevere, i aquell mateix any esdevindria director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, càrrec que ha mantingut tota la vida. Des del 1996 era director del mensual Serra d’Or.

llegir més

Rei i Bisbe*

// Artur Quintana

El Conqueridor té mala premsa entre nosaltres. El venerat historiador i filòleg Antonio Ubieto, sí, aquell que diu que el valencià es parlava abans de la conquesta jaumina, i que en aqueixa el percentatge de catalans hi oscil·lava entre el 0% i l’1,2%, no fa tant anys ens recordava que el rei parlava diversas lenguas y ninguna bien, …. era analfabeto, i a Montsó, sota tutela templera, convenía que el rey fuese lo más bruto posible. Si hi afegim allò que tots sabem: que el rei mos furtà el País Valencià en crear-n’hi un Regne nou, repoblant-lo amb catalans, no ha d’estranyar que la commemoració el 2008 del vuitè centenari del seu naixement passés amb ben poca glòria, i a les escoles els mestres en donessen aquella informació que provocava que els alumnes, cercant-ne confirmació, preguntessen: «Oi, pare, que Don Jaime era un traïdor al nostre país?»

llegir més

En la mort de Vicent de Melchor*

// Artur Quintana i Font

Des del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona ens van fer saber el 25 de febrer d’enguany que en Vicent de Melchor, professor titular jubilat de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua Catalana d’aqueix departament, havia mort el 19 del mateix mes als 63 anys. En Vicent, barceloní amb arrels valencianes, tenia segona residència a Fórnols de Matarranya des de principis de segle, i aviat es va integrar en la nostra Renaixença: soci d’ASCUMA, quan podia n’assistia a les juntes, o hi col·laborava en actes, com ara en la presentació a la Freixneda el 2001 del poemari Esfera. Traspunt en la serena d’en Juli Micolau.

llegir més

Identitat*

// Artur Quintana

A luenga ye a mía nazión,
Que me dixen de fateras.
Chabier Tomás Arias (1991)

Des de començaments del XVIII la Nació Castellana, que es fa anomenar per l’eufemisme de Nació Espanyola, s’esforça per a sotmetre a las demás —com les anomena la vigent Constitució— de l’Estat a la llengua i lleis de Castella. Aquests esforços ja venien de molt més lluny, i en el nostre cas del Compromís caspolí del 1412, i fa que duren, doncs, poc menys de sis segles. Tanmateix des del 1978, passats poc anys de la segona Restauració Borbònica, vivim en democràcia, i això de seguir sotmetent Aragó a la llengua i lleis de Castella no devia semblar del tot digne als nostres dirigents, de tal manera que el 3 juny del 2016 han publicat al Diario Oficial de Aragón l’Ordre 492 del Departament d’Educació, Cultura i Esports per a incloure en el currículum dels dos cursos de batxillerat una nova assignatura Historia y Cultura de Aragón, que, sense els eufemismes de rigor, vol dir «L’identitari aragonès». És una assignatura optativa, i no ho té fàcil d’anar-se obrint pas en l’imperant ambient de rebuig general de les humanitats i de reforçament de l’identitari castellà a tot l’Estat, que en aquest cas arriba fins a negar amb vehemència l’existència de les llengües aragoneses i catalana al nostre país. Amb un retard de 38 anys després de viure en democràcia, nogensmenys existeix ara oficialment una assignatura de l’identitari nostre, i tant la llengua aragonesa com la catalana en formen part.

llegir més

El ribagorçà, nova llengua romànica?*

// Artur Quintana

Ho ha  proposat en José Antonio Saura, romanista de la Universitat de Saragossa, d’ideologia obertament expressada a la seua coneguda frase: eso que se ha dado en llamar catalán común o estándar. Investigant llengües pirinenques en Saura s’adonà que els romanistes no sabien si definir el seu parlar de Grist, a la Vall de Benasc, com aragonès o català. Observà que havien pres una decisió política: és aragonès perquè Grist i tota la Vall de Benasc són a l’Aragó. Però no quedà satisfet d’aqueixa decisió alexandrina, i optà per una de salomònica: ni aragonès ni català: ribagorçà!

llegir més

La ‘Gramatica basica de l’aragonés’*

// Artur Quintana

La Gramatica basica de l’aragonés, acabada el 30.3.2019 per l’Estudio de Filolochía Aragonesa s’ha publicat enguany per Prensas Universitarias de Zaragoza, obra que completa esplèndidament la Gramática d’en Nagore. En ortografia hi ha hagut un gran retorn a l’aragonès medieval i renaixentista, restituint sobretot la grafia “ny” que tant el Govern com el Consello no havien gosat fer de por a reaccions catalanòfobes —els de l’EFA no han estat tan conseqüents com la SLA, però deu-n’hi-doret! A la llista de superació de catalanofòbies s’ha d’afegir l’entrada del perifràstic a tots els paradigmes verbals.

llegir més

Sobre una proposició de VOX*

// Artur Quintana i Font

El 9 de setembre proppassat VOX va presentar una proposició no de Llei, no vinculant, a les Corts demanant la supressió de l’Academia Aragonesa de la Lengua —institució que comprèn l’Instituto de l’aragonés amb 9 acadèmics, i l’Institut aragonès del català amb 6—, així com també la de la Direcció General de Política Lingüística. Vox ho va argumentar declarant que la llengua aragonesa és un invent i que la catalana no existix a l’Aragó, i que, per tant, intentar normalitzar invents o llengües inexistents fa que la DGPL siga innecessària. Amb argumentacions lleument diferents es van adherir a la proposició de VOX el Partit Popular, Ciudadanos i el Partido Aragonés Regionalista, aquest darrer declarant que a l’Aragó s’hi parla aragonès al nord i a l’est però enlloc català, i els altres dos dient que qualsevol mesura de normalització faria desaparèixer les modalitats del nord i de l’est, sense precisar què entenen per aquestes modalitats.

llegir més

El 30%, i tornem-hi amb la immersió*

// Artur Quintana

Els sociolingüístics solen dir que quan una llengua se situa davall del 30% de parlants al seu territori, ja no es pot recuperar i va a l’extinció. És una afirmació gratuïta, que no falten llengües que no eren parlades per ningú i ara són majoritàries al territori on es parlen, com el cas ben conegut de l’hebreu, o van en camí de ser-ho, com passa amb l’àrab clàssic, entre d’altres. Però per què ho diuen aquests savis abans esmentats? Potser per a advertir als que ja es troben prop del fatídic 30% és el cas del català que a Catalunya és a un 34/35% perquè no badin tant i prenguen mesures efectives de recuperació, però també pot ser que ho advertesquen als que ja són davall del 30% perquè no malgasten energies per a un procés suposadament irreversible, o aneu a saber tot depèn del tarannà o del color polític del sociolingüista.

llegir més

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: