L’octubre del 2024 es va publicar la Toponímia de Castigaleu d’en Jordi Moners a cura d’en Carlos Rizos i amb un pròleg dels qui signem aquest article.
En Jordi Moners, ribagorçà d’adopció, va escriure tres llibres i mitja dotzena d’articles sobre la llengua i la literatura de Castigaleu. En morir el 2019 deixava dos llibres inèdits: Entre la llegenda i la història. Contes de la Ribagorça i Toponímia de la Ribagorça. Els havia oferts a diverses editorials per a la publicació —debades. Pòstumament el primer es va publicar a Garsineu el 2023 i el segon a Toponímia de la Ribagorça el 2024.
La publicació d’aquest darrer llibre només ha estat possible gràcies a l’esplèndid i meticulós treball d’en Carlos Rizos, que ha sabut conjuminar amb encert, precisió i elegància els diversos materials d’en Moners amb els propis, i enriquint-los amb 433 notes. Realment el llibre té una doble autoria Jordi Moners i Carlos Rizos. En Xavier Terrado, director de Toponímia de la Ribagorça, hi ha contribuït també amb uns quants materials toponímics propis.
Malauradament ambdós romanistes van censurar el nostre pròleg per divergències ideològiques. El podeu llegir a continuació:
El volum Arén, que inaugurava el 2001 la col·lecció de ‘Toponimia de Ribagorza’, en Xavier Terrado va exposar a la pàgina 5 els criteris per a la fixació dels topònims: «Puesto que la lengua varía de unos muncipios a otros, las normas ortográficas que empleamos aquí no tienen por qué ser las mismas que las usadas en otro cuaderno. Cada autor será libre de adoptar los criterios que, a su juicio, reflejen mejor la legua de la zona. La ortografía con que aparecen escritos los topónimos no tienen, obviamente, ninguna pretensión normativa». Malgrat aquestes declaracions els topònims de les localitats aragoneses de llengua catalana són escrits en català normatiu, i només fan excepció els de les localitats redactades pel col·laborador Chesús Vázquez, que en els pròlegs a les monografies de la seua autoria aplica als topònims catalans l’ortografia de la llengua aragonesa,3 i ho aplica també, correctament val a dir, als topònims de localitats de llengua aragonesa, cosa que no fan pas els altres investigadors a les localitats de llengua aragonesa, on apliquen l’ortografia castellana.
En Jordi Moners en conèixer la col·lecció Toponimia de Ribagorza va proposar a en Xavier Terrado d’acollir-hi el seu treball de la toponímia de Castigaleu . El 2008 es van trobar a Castigaleu, però no van arribar a lligar caps, perquè en Moners entenia que els topònims havien de ser escrits en la llengua en què s’havien recollits dels informants, i no en ortografies vacil·lants de base poc o molt castellana. I entenia també que la llengua de treball havia de ser la dels parlants, i no la castellana. Tot plegat contrastava amb els criteris editorials d’en Terrado que més amunt hem exposat.
3. Vegeu a les seues monografies de Torlaribera i Lasquarri: «Se precinde de la letra hache (h) por cuanto no representa sonido alguno. Por lo que respecta a la letra -r final de palabra se escribe en los topónimos a pesar de que hoy no se pronuncia, la letra v no se usará».
Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025
// Artur Quintana i Font, Francesc Teixidor i Puidomènech