Deleteri*

Escrit per Artur Quintana a 25 d'abril de 2025

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// Artur Quintana

El lingüista José Luis Mendívil-Giró, i altres companys seus del gremi l’agombolen, declara que els esforços per crear un aragonès comú a partir de les seues variants actuals no són pas eficaços, sinó deleteris per al manteniment d’aqueixes variants (José Luis Mendívil-Giró: Lenguas, lingüistas y el problema de la lengua aragonesa. AFA: 2018, 241). Efectivament és així. Com també ho han estat els esforços per a crear uns castellà, francès, turc, italià, basc, etc., etc., etc., tots ells deleteris per a les respectives variants d’aqueixes llengües que acabo d’esmentar. Aleshores per què ho diuen? Per què ho diuen només de les variants de l’aragonès i no pas de les altres llengües? Les respostes són evidents, i us les estalvio.

En José Luís Mendívil-Giró ja havia escrit a començaments de mil·lenni a Lenguas peligrosas y lenguas en peligro. Lingüística , política lingüística y política. A propósito de la llamada (sic –el comentari es meu) lengua aragonesa. AFA: 2002-2004, 1429., que La llamada lengua aragonesa (categoria en la que incluyo la lengua aragonesa normalizada, no las verdaderas lenguas aragonesas como el cheso o el ansotano) no existe porque carece de hablantes nativos (p. 1430). Substituïu en totes aqueixes citacions  ‘aragonesa’ per ‘castellana’ i veureu com queda. A la pàgina 1431 ho torna a reblar: Nada que carezca de hablantes nativos es una lengua. I hi torna a la p. 1432: El latín se considera una lengua muerta porque no tiene hablantes nativos.

Sabem, i també en Mendívil-Giró, que la llengua —la llengua –i que en diu— només mor si mor l’espècie humana. Altrament qualsevol llengua dita morta pot ressuscitar, sempre, això sí, que estigui ben o no tan ben documentada. La llengua morta pot crear una versió comuna, si encara no la tenia, i tenir novament parlants nadius. Entre les primeres tenim, per citar-ne algun exemple: el cauhilla i l’hebreu, i entre les altres el còrnic i el prussià antic. Si la documentació d’una llengua morta és molt magra —el cas del guanxe, del traci, …— la resurrecció és impossible. Però si en Mendívil-Giró ho sap, tot això, perquè diu el que diu. Us n’estalvio la resposta.


*Publicat a Diario de Teruel, 26 d’abril de 2025

Etiquetat a