Litterarum 2026

Tribuna

Es venia terreny*

Escrit per Vicent Pallarés a 24 de maig de 2023

// Vicent Pallarés Pascual Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos,

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Generació de cristall o ja no som tan joves?

Escrit per Redacció a 29 de març de 2023

// Alfonso Callejero Hi ha un munt de signes de que ens feim grans. Ens costa bastant de veure’ls o simplement no els volem veure, ja que això suposaria acceptar que el nostre temps ja està passant i les següents generacions ens conviden, d’una manera més o menys conscient, a deixar el lideratge del món

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

La figuereta

Escrit per Josefina Motis a 8 de març de 2023

// Josefina Motis Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres. Els arbres servien per jugar a casetes o palaus amb les amiguetes. Si una branca ens esgarrava el vestits vell que portàvem, fèiem una combinació del penjoll amb les calces

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

El repte de les renovables*

Escrit per José Miguel Gracia a 11 de gener de 2023

// José Miguel Gràcia És un tema ben actual l’obligada substitució de les energies fòssils per les renovables, tot i que, la polèmica que l’acompanya no es deriva d’aquest necessari i innegable canvi, si no del quan i el com. Matisaria més, sobre el quan gairebé tothom està d’acord en la necessitat de fer-ho en

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Aquells penjarolls dolços… *

Escrit per Redacció a 11 de gener de 2023

// Francesc Teixidó A hores d’ara ja hem deixat molt enrere els primerencs d’aigua els santjoanencs: molls, amb aquell perfum tènue, subtil, que ens desperta els sentits després de la llarga hivernada; després ja podem gaudir dels mollars blancs, més ferms i una aroma intensa, o vermells de carn groga i sucosa, amb un pinyol

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Un home només tenie dos fills*

Escrit per Redacció a 11 de gener de 2023

// Albert Aragonès A l’inici del primer confinament, a propòsit de la locució fill pròdig, i de la desaparició progressiva de la cultura religiosa, Magí Camps recordava a La Vanguardia (27-4-2020): “Fa quaranta anys, a la Universitat de Barcelona estudiàvem dialectologia catalana amb la paràbola del fill pròdig. El doctor Joan Veny n’havia fet unes

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

L’ancestral ofici de l’eutanàsia

Escrit per Carme Messeguer a 2 de novembre de 2022

// Carmesina Martorell Nit de les animetes, vespra de Tots Sants. Hem deixat espelmes enceses vora la finestra per guiar cap a casa les ànimes dels nostres difunts i compartim amb ells panellets i castanyes. Me’n guardo una a la butxaca. Passo pràcticament la nit en vetlla perquè de matinada he d’anar a recollir ma

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Sialls florits

Escrit per Josefina Motis a 4 de setembre de 2022

// Josefina Motis Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a