// Vicent Pallarés Pascual

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha generat un llarg nombre de persones refugiades, sobretot nens i dones, ja que els homes s’han hagut de quedar al país. En aquest moments la solidaritat internacional és bàsica per sobreposar-se una tragèdia que ja desborda totes les previsions. Una situació difícil d’imaginar en una Europa dels nostres temps.

// Vicent Pallarés Pascual

M’inquieten sempre els desapareguts. Aquell estatus en què no coneixem si una persona és morta o viva. Una incertesa que es barreja amb l’esperança, que acompanya els seus familiars, de saber que, algun dia, aquells éssers estimats absents tornaran amb vida. O que, almenys, podran certificar, definitivament, la seva defunció. Al final dels conflictes bèl·lics, arreu del món, les persones desaparegudes són quantioses.

// Vicent Pallarés Pascual

Contemplo els darrers dies de la carrasca que hem conegut a la masia. Penso en la seua silueta que s’ha bellugat al vent durant centenars d’anys i que prompte no hi serà. Sentinella del camí i de totes les generacions que l’han transitat, ha romàs allà mentre suportava el pas del temps i contemplava els canvis que s’han succeït al seu voltant, aferrada a la roca.

// Vicent Pallarés Pascual

M’assabento que la portada de Temps de Franja n. 144 (gener 2020) «Masovers en extinció» ha quedat entre les tres finalistes al premi a la ‘Millor portada de publicacions bimestrals i trimestrals’ de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, fet que m’ale- gra molt i que reconeix la feina de disseny de Carles Terès. A la foto, una xiqueta d’uns tres anys —la meva mare— damunt d’un ase mira fixament amb la mirada perduda. Darrere el Mas Gran, de la masada dels Fossos, un imponent edifici del segle XVIII.

// Vicent Pallarés Pascual

Cada vegada vivim més multiculturals. És un fet que observem sols sortir de casa ja que noves llengües, cultures o menjars s’han apropat al nostre dia a dia.

Els fenòmens migratoris han estat motivats per causes polítiques —com ara les guerres—, religioses —persecucions a persones integrants de certes religions o creences—, econòmiques —persones que marxen de regions més pobres a d’altres més riques— o culturals —és a dir persones que busquen una altra cultura o reagrupar-se amb gent d’una determinada cultura. També per causes naturals, com ara els moviments migratoris que responen a desastres de la natura, ja siguen sequeres, inundacions o terratrèmols.

// Vicent Pallarés Pascual

Camino per Fondespatla aquesta tarda. Tot i que ha estat un any diferent a causa de la pandèmia, encara continua inquietant-me el silenci que prenen els pobles després de les vacances quan els hem conegut plens de vida. El bullici deixa pas al silenci, sols trencat de vegades pel soroll d’un tractor o un cotxe. Aquelles passes de la veïna que es perd a la llunyania. Aquells nens i nenes que caminen cap a l’escola. Després, un retorn una altra vegada a l’absència de so.

// Vicent Pallarés Pascual

Aquestes darreres nevades que ens van arribar amb les tempestes Glòria i Filomena van fer ensorrar algunes masies del territori. El pes considerable de la neu sobre les teulades va suposar el colp de gràcia per a algunes edificacions que ja estaven malmeses. El procés del seu deteriorament és conegut: en un principi, la teulada no s’acaba de conservar bé quan s’abandonen o no es fa la vida contínua, com anys enrere. Aleshores, apareixen les primeres goteres que ajuden a malmetre les bigues, que, a poc a poc, es podreixen.

// Vicent Pallarés Pascual

20 anys no és sols una xifra. És la constància de l’activitat i la continuïtat d’un projecte en el temps. En aquest cas, les dues dècades de Temps de Franja són el testimoni del camí que ha recorregut la publicació, una combinació de continguts referents a política, cultura i societat relacionats amb el territori, sempre amb uns criteris de qualitat. Un instrument perquè les veus s’escolten i tinguen la seva difusió. També una eina de cohesió cultural i política necessària.