// Vicent Pallarés Pascual

La masoveria és una pràctica ancestral que encapsula el ritme inalterable de les estacions. És un relleu cronològic que es desplega amb precisió, com una dansa que respon a la llum del sol i als recursos que la terra ofereix. Un retrat del cicle de la vida, en el qual les estacions són protagonistes ineludibles.

// Vicent Pallarés Pascual

Amb la vinguda de les pluges surten, si les condicions acompanyen, els esperats bolets. Sempre em sorprèn com s’inicia aquest particular procés social amb ells, en el qual, en aquestes contrades, les persones necessiten anar al bosc a cercar-los com si d’això en depengués la seva nutrició.

// Vicent Pallarés Pascual

Tot just ara acabem el curs escolar. Sempre el principi i el final dels dies d’escola són fites importants que marquen els nostres anys com a estudiants o com a docents. Si al començament l’energia és molt alta, amb moltes ganes per iniciar una nova aventura, al final de juny ja és nota el cansament i les vacances d’estiu s’oloren. Són dies intensos per als docents: s’han d’acabar feines, cal tancar paperassa i els butlletins de notes. A més a més, cal deixar-ho tot endreçat i preparat per al pròxim any.

// Vicent Pallarés Pascual

Tot i l’esforç dels dies i les persones per esborrar-les, encara hi resten. M’impacten, els forats que deixen les bales a les parets de les cases velles com si fossin recordatoris. Restes de guerra i de conflictes que ens indiquen que els humans van utilitzar-hi armes de foc. Indrets on es va desitjar la mort de l’altre sense saber-ne amb certitud si s’aconseguiria o no.

// Vicent Pallarés Pascual

Fa temps, recordo que, a l’aparcar el meu cotxe a Benassal, em vaig trobar amb una agradable sorpresa: era una pintada contra la pluja àcida de la central d’Andorra. Vaig prendre unes fotografies, ja que considerava que era un testimoni d’un temps i de les protestes que van travessar els tres territoris contra un problema ecològic greu.

// Vicent Pallarés Pascual

Robert Capa és un dels fotògrafs que més m’han impactat. La força i el relat que mostren les seves imatges ens parlen de cadascun dels conflictes que ha cobert amb les seves càmeres, les seves famoses Leica.

// Vicent Pallarés

Els masos, testimonis silenciosos d’històries antigues, són com poemes gravats en pedra i fusta, narrant les vivències dels seus habitants al llarg dels segles. Desideri Lombarte, amb la seva ploma inspirada, ha capturat l’essència d’aquestes construccions rurals en la seva poesia, transportant-nos a un temps passat, ple de simplicitat i lligams profunds amb la terra.

// Vicent Pallarés

L’augment notable de la presència del món masover a Internet ha despertat un renovat interès en aquest estil de vida rural. Les xarxes socials han actuat com a catalitzadors, permetent que la vida i el patrimoni masover es converteixin en temes rellevants una vegada més.

A través de canals en línia i plataformes socials, la figura del masover ha experimentat una resurrecció digital, mostrant la seva importància històrica, cultural i arquitectònica. Un dels exemples més visibles d’aquesta tendència és “La caçadora de masies”, una jove que ha abocat els seus esforços a la conservació del patrimoni masover.