En una època en què l’electricitat i el gas fan que escalfar les llars siga tan senzill com girar un botó, fer llenya sembla una activitat del passat. Però aquesta pràctica té un significat profund que va més enllà del simple fet de combatre el fred.
Fer llenya comença amb l’elecció acurada dels arbres que es poden tallar sense afectar l’equilibri de l’ecosistema. Després, hi ha el transport, el tall i l’apilament, tot un procés que exigeix coneixements i esforç. Però no és només feina: és també una experiència que ens connecta amb la natura. El so de la destral, l’olor de la fusta i el ritme del treball tenen un efecte gairebé meditatiu que les modernes formes de calefacció no poden igualar.
També és una activitat amb una dimensió comunitària. En moltes zones rurals, fer llenya és una tasca col·lectiva que reuneix famílies i veïns. Cada tronc tallat i apilat no sols escalfa una llar, sinó que simbolitza l’esforç compartit i els vincles entre generacions.
I sobretot, fer llenya ens recorda el valor de l’energia. Quan l’hem feta amb les nostres mans, apreciem més el foc que ens escalfa. Aquesta connexió directa amb els recursos ens fa reflexionar sobre com consumim energia en el dia a dia.
En una societat que sovint prioritza la comoditat, fer llenya és un acte de consciència i de respecte pel temps i la natura. Un recordatori del valor de l’esforç i la simplicitat.
Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025