Caçadora de masies*

// Vicent Pallarés

Fa temps que segueixo amb interès la iniciativa de Marta Lloret, coneguda com La Caçadora de masies. La seva història és ben curiosa. Va descobrir la seva passió pel món de les masies mentre estudiava Humanitats, a través d’una primera feina amb la Fundació Mas i Terra. Des d’aleshores, aquesta fascinació s’ha convertit en una missió personal: salvar masies deshabitades i recuperar la seva memòria.

Lloret combina el seu treball amb el projecte Masiaire, que connecta propietaris de masies amb possibles masovers. Això no només evita l’abandonament, sinó que també revitalitza el patrimoni rural. La seva tasca és admirable, i el seu llibre Masies de Barcelona, acompanyat d’una exposició al Palau Robert, n’és una bona mostra.

Des del 2019, comparteix fotografies de masies documentades a les xarxes socials. Aquesta iniciativa ha generat un interès renovat pel valor d’aquestes construccions. Al Matarranya, on també existeixen projectes similars, l’any passat es van presentar documentals per testimoniar la vida rural.

Tanmateix, falta visibilitat i consciència sobre el paper de les masies com a elements de la història i identitat del territori. Si no fem res, correm el risc que desapareguin. Iniciatives com la de Marta són un exemple de com preservar aquest llegat per a les futures generacions.

---

*Publicat a La Comarca, 10 de gener de 2024