Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Author Archive

Tribuna

three yellow and red tower cranes under clear blue sky

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Continue Reading

Viles i gents

Masovers al cementiri*

// Vicent Pallarés

Tot i que no hi vaig sovint, sempre em sorprenen les visites als cementiris. Uns indrets de repòs etern de les restes de les persones on es pretén guardar el record del seu pas per la vida. Amb l’avanç de les tecnologies, a les làpides dels nínxols, ja no sols apareixen el nom i les dates de naixement i defunció, sinó que cada vegada les persones volen deixar gravat per a la posteritat allò que van ser, els oficis que van realitzar o els llocs on van estar relacionats amb vida. Ara, fins i tot es poden gravar a la pedra fotografies com si fos una impressió, un fet que ha facilitat deixar imatges de gran realisme als nínxols.

Continue Reading

Viles i gents

Comptar els morts*

// Vicent Pallarés Pascual

M’aixecava l’altre dia amb la notícia del terratrèmol de Turquia i Síria. Tal com avançaven les hores, el nombre de persones mortes augmentava fins a arribar a una xifra de diverses desenes de milers. Vaig visitar aquesta zona, habitada majoritàriament per kurds, l’any 2005 en el marc d’un projecte europeu, en el qual vaig participar. Desgraciadament, ja estava afectada per molts anys de conflicte entre la guerrilla kurda i l’Estat turc. La guerra d’Iraq estava a l’altra banda de la frontera en aquells temps. Ara, se li sumava a Síria, devastada per anys cruents, la  tragèdia d’aquest poderós terratrèmol que ha arrasat aquelles construccions que encara quedaven dretes.

Continue Reading

Viles i gents

Botànica al Matarranya*

// Vicent Pallarés Pascual

Els coneixements sobre la botànica han estat presents a les nostres societats des dels inicis de la Humanitat. Éssers humans i plantes han tingut una estreta relació: amb elles s’han alimentat, s’han curat o han alimentat els seus animals. Fins i tot, a algunes se’ls ha atribuït propietats màgiques. Tal com ens hem distanciat en la nostra vida de la Natura, s’han oblidat els seus noms i els usos per als quals, tradicionalment, s’han utilitzat. Uns coneixements que s’han mantingut gràcies a la transmissió oral, bé de les persones que n’han tingut una relació estreta, o bé, directament, d’estudiosos de la botànica.

Continue Reading

Viles i gents

Una imatge, dues històries*

// Vicent Pallarés Pascual

Diuen que a les fotografies sempre hi ha una història. Darrere d’una de les imatges que ha guanyat un dels premis del concurs de fotografia de la comarca del Matarranya del 2022, n’hi ha dues. La primera història —la que hi ha darrere les mans que es veuen sostenint un pom de visc a l’entrada del mas, a la imatge guanyadora— és la de Paco Antolí, masover dels mas dels Fossos de Vall-de-roures. Un exemple de tota una vida a l’indret on ha nascut i ha treballat; on ha vist néixer i morir a tantes persones de la seva família. Una existència arrelada al territori i un valuós testimoni dels sabers del camp en greu perill de desaparèixer.

Continue Reading

Tribuna

Terra d’acollida*

// Vicent Pallarés Pascual

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha generat un llarg nombre de persones refugiades, sobretot nens i dones, ja que els homes s’han hagut de quedar al país. En aquest moments la solidaritat internacional és bàsica per sobreposar-se una tragèdia que ja desborda totes les previsions. Una situació difícil d’imaginar en una Europa dels nostres temps.

Continue Reading

Tribuna

Sota el cereal*

// Vicent Pallarés Pascual

M’inquieten sempre els desapareguts. Aquell estatus en què no coneixem si una persona és morta o viva. Una incertesa que es barreja amb l’esperança, que acompanya els seus familiars, de saber que, algun dia, aquells éssers estimats absents tornaran amb vida. O que, almenys, podran certificar, definitivament, la seva defunció. Al final dels conflictes bèl·lics, arreu del món, les persones desaparegudes són quantioses.

Continue Reading

Llitera

Adéu, carrasca*

// Vicent Pallarés Pascual

Contemplo els darrers dies de la carrasca que hem conegut a la masia. Penso en la seua silueta que s’ha bellugat al vent durant centenars d’anys i que prompte no hi serà. Sentinella del camí i de totes les generacions que l’han transitat, ha romàs allà mentre suportava el pas del temps i contemplava els canvis que s’han succeït al seu voltant, aferrada a la roca.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: