Final de curs

// Vicent Pallarés Pascual

Tot just ara acabem el curs escolar. Sempre el principi i el final dels dies d’escola són fites importants que marquen els nostres anys com a estudiants o com a docents. Si al començament l’energia és molt alta, amb moltes ganes per iniciar una nova aventura, al final de juny ja és nota el cansament i les vacances d’estiu s’oloren. Són dies intensos per als docents: s’han d’acabar feines, cal tancar paperassa i els butlletins de notes. A més a més, cal deixar-ho tot endreçat i preparat per al pròxim any.

Aquestes dates em fan reflexionar sobre les escoles que tancaran per sempre, sobretot per la manca d’alumnat causada pel despoblament. Pobles on les veus i les rialles dels xiquets i de les xiquetes ja no se sentiran més. En aquests casos, al cansament acumulat del final de curs se li ha afegir la tristor de guardar tots els materials que hi ha en aquell centre, així com la incertesa de no saber si mai més tornarà a obrir.

Tot i això, no està tot perdut. Encara que poques, hi ha escoles a alguns pobles que tornaran a obrir aquest any que ve gràcies a les persones que han vingut d’altres indrets i que han decidit començar una nova vida lluny del seu lloc d’origen. Una porta d’esperança contra el despoblament en territoris que, a poc a poc, es van buidant sense gaires remeis efectius que el frenen.

---

Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023