Al compàs de les estacions
// Vicent Pallarés Pascual
La masoveria és una pràctica ancestral que encapsula el ritme inalterable de les estacions. És un relleu cronològic que es desplega amb precisió, com una dansa que respon a la llum del sol i als recursos que la terra ofereix. Un retrat del cicle de la vida, en el qual les estacions són protagonistes ineludibles.
El Matarranya resguarda en la seva essència formes de vida que remunten a altres temps dels ibers i conserven costums i pràctiques que han resistit el pas dels segles. És un tapís cultural que revela la dependència vital de la terra, una simbiosi entre l’home i el seu entorn. Les activitats varien al llarg del dia, condicionades pel moviment del sol que marca els ritmes de sembra, collita i descans. És un ballet meticulosament coreografiat pel pas de les estacions.
En aquest entorn, l’alimentació és un fruit del treball de la terra. L’abastiment prové dels recursos proporcionats pel medi ambient, tot establint un delicat equilibri entre preservar i utilitzar. És aquí on pren tot el sentit el concepte de sostenibilitat. Cada acció, cada cicle agrícola, és una aposta per mantenir aquesta harmonia entre l’home i la natura, entre el present i el futur.
En aquesta aventura, l’estabilitat personal i familiar es fonamenta en la satisfacció de contribuir a aquest teixit social que ha perdurat fins avui. La tasca del masover no només és cultivar la terra, sinó també preservar una forma de vida ancestral que connecta amb les arrels d’un passat profund. És un compromís amb la comunitat, amb l’herència rebuda i amb la responsabilitat de transmetre-la intacta als descendents.
Les estacions marquen un compàs inexorable, una partitura que es repeteix any rere any. A través dels testimonis i les vivències compartides en aquesta comarca, s’evidencia la magnificència del Cicle de la Vida, on cada estació és una pàgina nova que s’escriu en el llibre de la memòria col·lectiva. És una celebració de la natura, una oda a la persistència de les tradicions que encara floreixen en els racons més recòndits.
En resum, la masoveria i el canvi d’estacions són dos elements indissociables, dues cares d’una mateixa moneda que simbolitzen la connexió entre l’ésser humà i la terra. Aquesta relació íntima i simbiòtica és la columna vertebral d’una comunitat que, fins avui, manté viva la flama de la seva herència cultural, una autèntica joia que cal preservar per a les futures generacions.
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Columnes
