Campanars
// Vicent Pallarés Pascual
Des dels cims dels campanars, la vista s’obre a un nou horitzó, diferent i privilegiat en molts sentits. Pocs tenen l’oportunitat d’accedir-hi, ja que sovint és difícil obtenir el permís per pujar. Aquestes construccions verticals no només defineixen l’skyline de cada localitat, sinó que també són testimonis de les diverses èpoques de la història.
Alguns campanars són majestuosos, d’altres són més senzills; però sempre esdevenen un dels elements més emblemàtics de les poblacions que capten immediatament la nostra atenció.
La visió des dels campanars és privilegiada per diverses raons: la seva elevació permet abraçar cada tros de vida i de paisatge, i la seva existència secular els converteix en observadors impassibles i vigies de l’evolució de la comunitat que els envolta.
Després de superar desenes d’escales empinades, l’esforç es veu recompensat amb vistes panoràmiques impressionants. Ens aturem a contemplar els detalls del paisatge, tot observant-lo des d’una perspectiva totalment nova, sovint sorprenent. Des del campanar, les construccions sobresurten i el paisatge s’estén fins on la vista arriba. Unes torres, que han presenciat els esdeveniments i el pas del temps al llarg dels segles.
Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024
Tags: Columnes