Articles publicats per Vicent Pallarés
Es venia terreny*
24 de maig de 2023
// Vicent Pallarés Pascual Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos,
Publicat a Tribuna
Etiquetat a Tribuna
Masovers al cementiri*
5 d'abril de 2023
// Vicent Pallarés Tot i que no hi vaig sovint, sempre em sorprenen les visites als cementiris. Uns indrets de repòs etern de les restes de les persones on es pretén guardar el record del seu pas per la vida. Amb l’avanç de les tecnologies, a les làpides dels nínxols, ja no sols apareixen el
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Comptar els morts*
17 de febrer de 2023
// Vicent Pallarés Pascual M’aixecava l’altre dia amb la notícia del terratrèmol de Turquia i Síria. Tal com avançaven les hores, el nombre de persones mortes augmentava fins a arribar a una xifra de diverses desenes de milers. Vaig visitar aquesta zona, habitada majoritàriament per kurds, l’any 2005 en el marc d’un projecte europeu, en
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Botànica al Matarranya*
4 de gener de 2023
// Vicent Pallarés Pascual Els coneixements sobre la botànica han estat presents a les nostres societats des dels inicis de la Humanitat. Éssers humans i plantes han tingut una estreta relació: amb elles s’han alimentat, s’han curat o han alimentat els seus animals. Fins i tot, a algunes se’ls ha atribuït propietats màgiques. Tal com
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Una imatge, dues històries*
16 de novembre de 2022
// Vicent Pallarés Pascual Diuen que a les fotografies sempre hi ha una història. Darrere d’una de les imatges que ha guanyat un dels premis del concurs de fotografia de la comarca del Matarranya del 2022, n’hi ha dues. La primera història —la que hi ha darrere les mans que es veuen sostenint un pom
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Terra d’acollida*
6 de maig de 2022
// Vicent Pallarés Pascual El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha generat un llarg nombre de persones refugiades, sobretot nens i dones, ja que els homes s’han hagut de quedar al país. En aquest moments la solidaritat internacional és bàsica per sobreposar-se una tragèdia que ja desborda totes les previsions. Una situació difícil d’imaginar en
Etiquetat a Tribuna
Sota el cereal*
18 d'abril de 2022
// Vicent Pallarés Pascual M’inquieten sempre els desapareguts. Aquell estatus en què no coneixem si una persona és morta o viva. Una incertesa que es barreja amb l’esperança, que acompanya els seus familiars, de saber que, algun dia, aquells éssers estimats absents tornaran amb vida. O que, almenys, podran certificar, definitivament, la seva defunció. Al
Publicat a Tribuna
Etiquetat a Tribuna
Adéu, carrasca*
12 d'abril de 2022
// Vicent Pallarés Pascual Contemplo els darrers dies de la carrasca que hem conegut a la masia. Penso en la seua silueta que s’ha bellugat al vent durant centenars d’anys i que prompte no hi serà. Sentinella del camí i de totes les generacions que l’han transitat, ha romàs allà mentre suportava el pas del
Publicat a Llitera,Territoris
Etiquetat a Llitera