Espitlleres*

// Vicent Pallarés Pascual

Un dels elements més inquietants que es troben a les construccions rurals són les espitlleres, unes obertures estretes i allargades, fetes en un mur d’una fortificació o en una altra construcció, per exemple, una masia, per la qual es podia mirar a l’exterior i llançar projectils de diversos tipus sense tenir gaire perill de ser ferit pels que els llencen des de fora.

Al llarg del terme existeixen masies que demostren que va haver un passat bel•licós i la necessitat de defensar els propis habitants o de lluitar pels territoris. Disperses pel terme municipal hi ha masos fortificats. La seva existència ens indica que no hi havia cap fortificació propera que permetés als pagesos disseminats per la zona de refugiar-s’hi en cas de perill. Comprendrem la seva raó si observem que la comarca del Matarranya ha estat involucrada en molts dels conflictes bèl·lics que s’hi han succeït al llarg del temps.

Una necessitat de crear espais fortificats prop dels nuclis agrícoles on es concentrava cert nombre de població que vivia de les explotacions agràries. Alguns, com passa també amb algunes torres de característiques semblants, han estat reconvertides en masia rural, i les funcions defensives van ser canviades per les del cultiu de la terra i de  subsistència d’una família. Fou, aleshores, quan les espitlleres varen esdevenir simples finestres destinades en alguns casos a la ventilació de les cambres. 

Testimonis d’altres temps, les espitlleres ens parlen i ens expliquen històries de temps convulsos. Encara, quan em situo darrere d’una d’elles i miro per l’estret forat que deixen, el paisatge em fan pensar o imaginar com devia ser la persona que s’hi defensava darrere, anys enrere, en moments difícils.

---

*Publicat a La Comarca, 4 d’octubre de 2024