Pot ser que el poder polític pugue usurpar el nom d’una llengua històrica a algunes comarques aragoneses catalanoparlants? No. Els polítics hi són per facilitar el govern de les comunitats autonòmiques i la vida dels seus habitants, no per canviar allò que és una evidència com és el cas de l’ús de la llengua materna de poblacions aragoneses catalanoparlants. La llengua catalana a la part aragonesa està avalada per la Real Academia Española, per l’Institut d’Estudis Catalans, per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, per eminents filòlegs i lingüistes. És un dret universal, constitucional, que no es respecta, i pel que sembla es vol eliminar.
La realitat lingüística de la Franja d’Aragó, de la part oriental d’Aragó, de nord a sud i de sud a nord, coincideix en utilitzar la mateixa llengua: el català, amb les seues varietats geogràfiques, com a tot arreu i a totes les llengües, no es tracta d’un cas aïllat. Per què ací alguns no poden sentir dir el nom de llengua catalana si mos permet raonar amb gent de València, de les Illes Balears, de l’Alguer, del Rosselló de França, de totes les comarques de Catalunya, i no cal que canviem de registre lingüístic? Que hi ha certes diferències fonètiques, morfosintàctiques, lèxiques, això és normal en totes les llengües. En això radica la riquesa lingüística, en què hom pugue dir parlem, l’altre, parlam, l’altre, parllam, l’altre, raonam, raonem, enraonam, enraonem o ragonam i altres, xarram, xerram, xerrem…
Cada persona és originària o s’ha criat a un lloc determinat i aprèn la llengua segons l’escolta als del seu voltant. Després s’hi afeigeixen molts factors: familiars, socials, culturals, històrics, normatius… Vet astí d’on ixen els matisos, els deixos, les varietats…
Aquesta terra aragonesa, històricament de parla catalana des de fa molts segles, no pot ni vol renunciar al nom d’una llengua que mos unís, que fa de pont en les comunicacions i les relacions de les persones, que és viva a moltes comarques d’Osca, Saragossa i Terol. Donades les circumstàncies de les mateixes, com són àmbit rural de poca població, on la gent gran transmissora i conservadora de la llengua es va acabant i els joves, en moltes ocasions, estudien i treballen en altres indrets, l’increment d’immigrants en les ciutats més grans o poblets xics, que no parlen el català i tampoc tenen oportunitat d’aprendre’l perquè treballen totes les hores, sí, en canvi els seus fills el poden estudiar a les escoles i instituts, mai al mateix nivell que la llengua castellana, perquè les institucions tampoc l’afavoreixen. Per totes aquestes raons, cal cuidar i mantinre la nostra llengua materna catalana.
No hi ha cap polític ni ciutadà que la pugui negar ni menysprear. Que vingue i raonam! Potser no mos han escoltat mai?
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024