Entre mitjans del segle XVII i el primer quart del XX la família Membrado va residir a Bellmunt del Mesquí. Establerta per Juan Membrado, que s’hi va casar amb Esperanza Sabater l’any 1656, i extingida amb Juan Pío Membrado Ejerique, mort sense successió al 1923, representa gairebé 300 anys de presència i d’una creixent influència a l’àmbit local i més enllà gràcies a una posició econòmica, que des de la venda inicial de bestiar i de fer de prestadors, es va fundar en la possessió de terres i els va emparentar amb d’altres famílies de terratinents comarcals. Ramón Mur, descendent seu, ho conta a la novel·la Sadurija. Anales secretos de la casa Membrado (CESBA, 1990).
En este context d’enfrontament en què la llengua, desgraciadament, continua sent arma de combat polític, voldria recordar la meua experiència com a professora de Llengua i literatura castellana durant 18 anys a l’Ensenyament Secundari a Catalunya. Mai hai tingut durant tot eixe temps cap problema ni entre els alumnes ni amb d’altres professors o els equips directius.
Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats.
Raül González Devís va defensar el dia 2 de novembre la tesi doctoral titulada “Entre la resistencia y la supervivencia: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)”. Dirigida pel professor Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, és fruit de set anys de recerca,
Comentant la missa funeral celebrada a Maella pel compositor José Peris Lacasa en una carta meua al número 134 de Temps de Franja, vai afirmar que sempre parlava en castellà quan venia a la vila.
