
Orgull rural*
// María Dolores Gimeno
L’autobús, que ha amatinat mig ple des de Vall-de-roures, s’atura a Alcanyís, enmig de la fresca solitària de les primeres hores del dissabte 16 d’octubre: quatre habituals de les lluites, que es queixen de la poca implicació de la resta, més tres que venim de fora. A Alcorisa puja un grup gran, dominat pels jóvens, molt animats. Una parada puntual per replegar a Javier Oquendo, aplaudit per la seua recent intervenció al Senat, clara i contundent, en nom dels “Paisajes de Teruel”. Altres autobusos venen des de Cantavella, Mosqueruela i Calamocha, i des de Monreal fem junts lo camí a la capital, a través de quilòmetres de paisatge despoblat i majestuós, encara sense metal·litzar per la invasió dels aerogeneradors.
A les samarretes negres de la plataforma la silueta d’una dona bufa i els fa caure. Les de Valljunquera són d’un verd tan llampant com los seus xiquets. Madrid apareix a poc a poc envoltat d’una llarga perifèria inhumana: arnes o blocs enormes de pisos —cada un podria contenir tres pobles sencers de Terol— i els edificis de les grans empreses, embolcallats de finestres tan modernes que no es poden obrir. L’Espanya rural, buidada de població durant lo segle passat, no vol ser omplida per milers de macroparcs eòlics, que amenacen lo seu paisatge i els recursos que genera, voraços amb la seua escassa massa demogràfica. De camí al quilòmetre cero, les pancartes dels manifestants denuncien la problemàtica insostenible: “Ser pocs no resta drets”, i es canten lemes: “Por el capital nos echan del rural”, “Sobran molinos, faltan vecinos”… La dicotomia camp-ciutat, de Quixots contra molins o gegants, busca una reconciliació: “Pueblo, ciudad, si no luchas también te afectará”, “Únete: tus abuelos eran de pueblo”. Per damunt planeja l’orgull de l’origen rural, convertit en bandera. Unes samarretes la mostren: sis franges des del blau cel passant pel groc i marró de la terra, dos verds i el roi escatxits d’estrelles. Recorden un altre orgull abanderat, exhibint al seu lema una proposta d’acció positiva i productiva que reclama per a la terra despoblada perspectives de futur. Fem-la nostra!
*Publicat al Diario de Teruel el dissabte 30 d’octubre del 2021
Tags: Lo cresol