Maella i Torredarques: los raders mapes toponímics del Matarranya

Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”

// Redacció

Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.

La presentació de Maella, lo 28 de juliol, la va organitzar l’Associació Guirigall, que ha donat suport institucional al projecte. A continuació de les paraules inicials del seu president, Jaime Rebenaque, va intervindre la Loli Gimeno, autora de la recopilació, que va explicar el llarg procés iniciat per un encàrrec l’any 2012 del conseller de Cultura del Baix Aragó-Casp Hipòlit Solé, que volia impulsar estudis toponímics a la comarca. Una llista d’un centenar de topònims replegats per dos altres maellans, Ramon González i Daniel Bondia, va ser el punt de partida, continuat a través d’entrevistes mantingudes en gent gran: parents i llauradors bons coneixedors del terme municipal, fins arribar als 342 topònims. Lo projecte inicial, que es va transformar en autonòmic dins del pla de la CaTA de regularització dels noms autòctons al “Nomenclátor Aragonés”, ha acabat en l’edició del mapa corresponent. Ací Gimeno va destacar la gran extensió del terme maellà, més de 170 km² distribuïts en 73 partides i limítrof en altres 7 termes municipals; i el seu valor com a representació de la realitat física: la seua orografia accidentada, plena de barrancs, valls i coves; la importància de l’aigua, evident en los abundants topònims hidrogràfics i tres rius; i la presència humana en diverses edificacions com masos, corrals o ermites. Va insistir també en la importància dels topònims per conèixer el nostre passat lingüístic, familiar, històric, econòmic i social, ja que alguns mostren la castellanització patida o recuperen paraules locals, fan reviure oficis o activitats tradicionals de la zona, informen sobre flora o fauna desconegudes o extingides, o parlen d’onomàstica (noms, cognoms i malnoms) i dels pobladors successius des del substrat ibèric als arabismes o aragonesismes sobre una base romànica en català des de l’Edat Mitjana. I va acabar en unes reflexions personals sobre la importància de la cultura popular i de la llengua local, tanta com la cultura acadèmica i les llengües més parlades, enmig de dificultats i la constatació de la seua regressió en la transmissió familiar i en la correcció en l’ús. A l’acte va participar també Rafa Casado, Agent de Protecció de la Naturalesa (APN) de Maella, autor de la crucial part tècnica del mapa, és a dir, de la localització i introducció de tots los termes a l’aplicació cartogràfica SIGPAC de l’Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR); i va comentar interessants detalls sobre les vies pecuàries, la modificació dels tolls, la reordenació d’algunes zones limítrofs (un bocí d’unes 3 ha de Batea van passar a estar dins del terme de Maella)…, a més a més de contestar les preguntes de l’abundant públic assistent al cine de l’antiua Germandat.

Una setmana més tard a Torredarques, lo 5 d’agost, la presentació al Centre Social va estar també molt concorreguda i ací en presència institucional: la de Fernando Camps, president de la comarca del Matarranya —que l’any 2016, i en col·laboració en l’Associació Cultural del Matarranya, va subscriure un conveni sobre toponímia amb la DGPL—, i de Luis Lasmarías, alcalde del poble. La projecció al fons de fotografies d’alguns dels llocs de la recopilació, va acompanyar la intervenció dels autors materials del mapa, de l’Associació Cultural Montnegrell, que han constituït un equip nombrós amb l’ajuda d’un bon grapat d’informants d’edat, alguns presents a la sala. La Merche Ferrer va parlar de la part lingüística, destacant la importància dels topònims per esbrinar la història i característiques del territori i també descobriment paraules que han caigut en desús per la pressió del castellà però que, no fa tant, formaven part de la parla torredarquina. Carles Terès explicà una mica la gènesi del projecte, des de la iniciativa de l’Associació Cultural del Matarranya fins a la integració, a través de la Comarca del Matarranya, dins el projecte del Govern d’Aragó de normalitzar els topònims reals d’Aragó. La Celia Antolín va relatar com va ser tot lo procés amb los informants, des de les primeres converses amb lo tio Ángel de Figuerola fins a la col·laboració de tantes persones del poble. Luis Ángel Giner es va centrar en com se van anar solucionant els aspectes tècnics de la geolocalitzacio de cada topònim. A continuació, José Luis Carceller va explicar com, gràcies a la pandèmia i amb molta paciència, s’havia dedicat a col·locar els noms recollits, un a un, a l’aplicació Google Earth. De la seua mà vam “sobrevolar” tot lo perímetre del terme a la pantalla, mentre els diferents topònims anaven apareixent a mida que hi passàvem per sobre. Finalment, va intervindre Chesus Casaos, membre de la CaTA, que va assessorar amb entusiasme la comissió torredarquina en la correcta ubicació d’alguns punts i els va animar a rescatar-ne molts més, amb l’ajuda la seua experiència i de documentació diversa, com les fotos aèries que els americans van fer els anys 50 del segle passat. També es va donar el cas que, amb la consulta de les actes de delimitació de particions de finals del segle XIX i principis del XX, es va poder determinar que al terme que apareix en els mapes actuals s’hi han escamotejat un bon grapat d’hectàrees, especialment a la zona del Xorrador i a la banda sud de la serreta del Feltrer. Lo públic va esclatar en un aplaudiment entusiasta en veure que el nou mapa recuperava lo molí del Xorrador i la pedrera del Feltrer. L’acte va acabar amb la lectura del poema “La meua pàtria menuda”, de Desideri Lombarte, per part de la jove Martina Ferrer, que va ser també calorosament aplaudida.

Als dos actes matarranyencs se van repartir exemplars als assistents, que es van mostrar molt interessats per les informacions i curiositats de la publicació, amb només uns 250 topònims dels totals replegats en cada cas. Tant a Maella com a Torredarques està prevista la realització d’un nou mapa en format pòster, on s’inclouran eixos termes que falten a la col·lecció oficial. Com a projectes privats no els podran impedir els acords firmats entre el PP i VOX pel nou govern autonòmic, que al seu punt 10 anuncia la supressió de la DGPL, promotora d’esta estimulant i necessària recuperació del passat socio-lingüístic. En paraules del seu ex director, José Luis López Susín, “la diversidad històrica y geogràfica aragonesa tiene su reflejo en la variedad lingüística y, por ende, en la riqueza toponímica”, una riquesa que només es pot reflectir i comprendre en les llengües autòctones corresponents.