La nosa o la por*

// María Dolores Gimeno

Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en pràctica polítiques regressives pel que fa al català i enfortir la presència del castellà, que creuen amenaçat o, simplement, superior. Actuen en llicència per anular qualsevol diferència, seguint un modus operandi que es concreta en la supressió de subvencions a les associacions que treballen per la llengua i cultura autòctones, en l’acció restrictiva a l’ensenyament i en eliminar distincions o activitats culturals en català. A la comunitat valenciana, en dos models d’escola segons la llengua vehicular, la Llei de Plurilingüisme eliminarà el 25% d’ensenyament en valencià a les comarques castellanoparlants mentre que a les valencianoparlants lo 25% sirà en castellà; ja han suprimit l’Oficina de Drets Lingüístics. A les Illes Balears, on hi ha un sistema educatiu d’immersió en català, es pretén la segregació en nom de la llibertat de la família a elegir l’elecció de la llengua. També s’hi ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, igual que a Aragó. A la nostra comunitat lo dret a l’ensenyament en la llengua materna equival a una solitària assignatura optativa tant a la franja catalanoparlant com a les zones de l’aragonès, però en l’actual context tot pot anar a pitjor. La recent constituïda Academia Aragonesa de la Lengua persistís sense la minsa subvenció que tenie i encara a un despatx minúscul sense seu pròpia. S’han acabat les subvencions. I tant lo president Azcón com lo vicepresident Nolasco van exercint de filòlegs aficionats en seu parlamentària i fora d’ella, obsessionats en la denominació científica de “català”, que ells canvien pels eufemismes d’“aragonés oriental” o els noms de les variants locals. No sé quina nosa los podem fer els quatre gats que parlam català a la zona oriental —o els encara menys parlants de l’aragonès—, pocs i en evident regressió; no m’explico quina por fem, desperdigolats a la Franja desestructurada, encara sense massa consciència de lo nostre davant del castellà oficial, fort, prestigiat i conegut per tots. Ignorància, exageració, mala fe i catalanofòbia atàvica.

 

---

*Publicat a Diario de Teruel, 9 de març de 2024