Qui pague, mane! fa la dita, però no sempre és així: hi ha qui cobre dels diners que aportem los ciutadans, mane i, molt sovint, manipule. Un exemple de l’últim és lo que passe a la Franja, on diu lo Govern d’Aragó que no es parle català… Tenim molt clar lo que parlem i ja no mos enganyen com van fer amb los nostres iaios; entre altres raons, perquè fa anys que l’analfabetisme va ser erradicat i perquè qui n’està interessat té moltes eines per a conèixer l’origen, la història i la gramàtica de la nostra llengua (llevat d’una minoria entossudida en raonar amb la zona del cervell que regule les emocions). La llengua materna determine la manera de vore lo món d’una persona, és part intrínseca de la seua identitat, i qui la negue està negant la mateixa existència de l’individu i, per extensió, dels parlants d’eixa llengua; en este cas, de la Franja. Malgrat tot, ho fan. Vol dir això que no som res per al Govern d’Aragó? Que som una brossa a l’ull, una vergonya que cal amagar? No els agrade la diversitat, la riquesa cultural i lingüística d’Aragó? I si és així, per a qui treballen, només per l’Aragó uniformitzat que els fa patxoca? Cap dels nostres representants (si és que algú mos represente) respondrà estes preguntes perquè cap d’ells les llegirà, sobretot si es té en compte que estan escrites en una llengua inexistent, ve-t’ho aquí! Amb lo seu desig d’anorrear-mos, falten al respecte, ofenen i toquen lo voraviu; i a més ho fan amb arguments que són un insult a la intel·ligència, com ara que Catalunya mos vol imposar la llengua. Si repassen la història, no la pseudo-història, voran que lo català ja va arribar a Aragó, amb la Reconquesta i los nous pobladors, fa segles. Una llengua també s’estén per la força econòmica o militar; no és lo cas, però si los nostres veïns de l’est volen invertir aquí, els ho deixarem fer gustosament, i si la tropa catalana travesse lo riu Algars, frontera natural entre Aragó i Catalunya, a Saragossa poden estar tranquils, que los del Matarranya donaran l’alerta de seguida.
*Publicat a Diario de Teruel, 8 de maig de 2026