He arribat a un estat d’emprenyament que se’m fa difícil descriure’l. El motiu no és altre que el munt de vídeos, fotografies, gravacions i declaracions amb referència a la conducta dissoluta i les accions reprovables del ex-rei Joan Carles, dit l’emèrit. Quines penques! Bon ull el del dictador Franco que el va triar perquè fos el seu substitut! Dins el paquet de la Constitució va colar a manera de vaselina lubricant per als militars.
No trobareu una ciutat o un poble que es consideri important sense els seus carrils bici, funcionant o planificats per a la seua implantació a curt termini. Sembla que la tradició del Països Baixos s’hagi estès per tot arreu. Tant de temps els cels de ciutats i pobles contaminats i no havíem fet gran cosa contra la pol·lució a ran de terra, ni contra el forat de la capa d’ozó!
A principis d’aquest mes de juliol, la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades —a Catalunya en diuen espoliades pel 155— del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard.
Recentment he visitat la regió italiana de la Pulla, la part més meridional d’Itàlia; vista al mapa, el taló de la bota. Una regió molt plana amb l’excepció del Parc Nacional de Gargano al nord de la regió. Molts i molts quilòmetres de costa amb penya-segats i algunes platges. Tant la capital Bari com la resta de poblacions importants estan farcides d’esglésies, castells, de cases-palau i tipisme espectacular.
Mireu el món i veureu el que passa. Conflictes amb guerres hi ha a Gaza, Ucraïna, Sudan, Birmània i una llarga llista més. El resultat de totes elles és la mort de soldats, civils, nens i persones grans –el resultat més cruel de tots–; destrucció d’estructures socials i econòmiques; fre o endarreriment del desenvolupament econòmic dels països en conflicte i distorsions a nivell mundial o regional. Tot i que, les guerres i conflictes armats produeixen resultats més que positius per alguns, els fabricants i proveïdors de material bèl·lic i els especuladors.
En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen altres coneixements per opinar sobre el comportament dels jutges —d’alguns jutges vull dir— sobre el tema de la Llei d’Amnistia per als implicats en el procés català. On s’ha vist que abans d’aprovar una llei pel Parlament, gran part dels magistrats que conformen el Consell del Poder Judicial, altres magistratures, associacions o a títol individual, s’oposin a la futura llei? Un Consell caducat fa cinc anys, que repugna per inconstitucional i per la seua unilateral politització, s’aixeca com a garant de la Constitució, marcant les línies d’actuació del poder legislatiu. No en tenen prou d’aplicar el dret sinó que volen crear-lo.
Estrany país aquest que utilitza el terrorisme com a arma política entre el partits, o per anorrear als que no combreguen amb unes idees determinades sobre el concepte d’unitat de la Pàtria. Estrany país aquest on les víctimes del terrorisme no s’aixequen contra aquells que les utilitzen indecentment en el seu joc polític menyspreant les morts i extorsions de les víctimes de malaurats temps passats. Quina vergonya! Estrany país aquest que trivialitza sobre el que és terrorisme estenent-lo a fets que no hi tenen res a veure i que alguns magistrats retorcen les lleis per trobar alguna petita escletxa per on encabir acusacions, tan greus com inexistents.
Últimament, tant el Parlament com el Senat espanyols s’han convertit en llocs on les declaracions més exagerades, mancades de sentit comú, insultants i crispadores han pres el lloc a la normalitat del discurs parlamentari. És més, alguns partits polítics reprodueixen aquesta actitud on poden i quan poden. És ben cert que els que porten la batuta —i també l’orquestra— en aquesta cursa desfrenada són els membres del PP arrossegats pels de Vox. El PP ha quedat atrapat en el cercle gravitatori de Vox, sota les consignes d’Aznar, més properes a la ideologia d’aquests últims.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
