El recent brot de pesta porcina africana detectat a la Serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès i tan a prop de Barcelona, és un exemple del creixement descontrolat de la població de porcs senglars, producte d’un ecologisme passat o mal entès. Per més que molta gent es queixava de la presència d’aquests animals, cap mesura de control s’havia pres al llarg des anys. Pares i garrinets d’aquests animals arribaven a la part alta de Barcelona cercant aliment a les papereres i contenidors de les escombraries. En travessar els carrers i carreteres, produeixen accidents de trànsit i molts altres inconvenients. En moltes ciutats i pobles amb masses forestals properes passa el mateix. Els ecologistes suposo que contents, i la resta de la ciutadania empipada, però en general callada. Ara sembla que el problema de la transmissió de plagues i altres infermetats ha aparegut de cop i els ramaders, els criadors de porcs i els ciutadans en general han vist les orelles al llop i demanen mesures dràstiques per reduir el nombre d’animals introduïts i protegits. Està ben clar que s’hauran de matar animals utilitzant els mètodes més adients i aplicar mesures de bioseguretat, tot i que veus ecologistes s’han aixecat demanant la introducció del llop con a regulador natural. La mesura d’aquests ecologistes passats no pot ser més desassenyada. Quants llops farien falta per reduir el cinquanta per cent dels porcs senglars? Què farien els llauradors, ramaders i excursionistes al trobar-se els llops pels camps i camins? Algú pensa que els llops triarien els porcs senglars per alimentar-se en compte de cercar els ramats d’ovelles, per exemple, de les granges més accessibles? Estem vivint uns temps en els que regular la fauna i la flora sembla per alguns un comportament tan antinatural com agressiu. Les conseqüències de no fer-ho son l’extensió de plagues i infermetats o els grans incendis incontrolats. La natura es regula a la seva manera. Que quedi clar que no m’oposo a l’ecologisme, però crec que ha d’actuar amb cara i ulls, altrament dit, amb sentit comú. Els porcs senglars, les cabres salvatges, cabirols, conills, etc., no poden créixer incontroladament. Compte: la seva supervivència dependrà del bon control i regulació que l’home faci amb sentit comú.
*Publicat a Diario de Teruel, 20 de desembre de 2025