Un genocidi és l’extermini parcial o total d’un grup humà, amb actes inhumans i assassinats. Una definició que en abstracte tothom accepta, però, quan s’han de assenyalar i culpar els genocides, les coses es compliquen. Més encara si els genocides són actuals i estan actuant, com passa amb el genocidi de Gaza. Malgrat les acusacions i resolucions de l’ONU, d’organismes internacionals, de països, de partits polítics, d’associacions i grups de tota mena i d’una gran part de la ciutadania; Netanyahu i el seu govern, els militars propers, els ultradretans d’Israel i de la resta del món, han de negar el genocidi i cercar les justificacions que calgui. Com es pot justificar l’expulsió, de tot un poble amb míssils i canonades? Com es pot justificar el bombardeig d’escoles i hospitals amb l’excusa de que terroristes de Hamàs s’amaguen “mimetitzats” en aquells espais, segrestant els ostatges? I matar als que cerquen aliments als espais de distribució “segurs”? I a periodistes i personal d’organitzacions socials perquè els suposen membres o simpatitzants de Hamàs? Em sento incapaç de qualificar als què deixen morir de fam els infants. Mai és justícia matar un esser humà. La venjança fa iguals al venjador i al criminal. Què són els que ajuden amb armes als genocides? Que són els que justifiquen o no condemnen els genocides i la violència en general? I els que ho accepten, els que desinformen, els que callen, els indiferents i els que voten a tots aquests? A vegades em dona per pensar que el gènere humà malauradament és com és, així a estat sempre i que només canvien la tecnologia i la ciència. Però, altres cops em rebel·lo i penso que han de venir temps millors —fa 40 o 50 anys ho veiem molt clar—, perquè el comportament general humà pot canviar. Potser són només raigs d’esperança davant actes tan vergonyants. Què han fet les generacions passades? Què estan fent les actuals? Segueixen les guerres i les bajanades de Trump. Què faran les pròximes? Això ja no és problema nostre. Per acabar: hi ha qui pensa que la justícia internacional té la mà molt llarga, tan llarga…, que a voltes no arriba a qui té més a prop.
*Publicat a Diario de Teruel, 27 de setembre de 2025