Potser no trobareu en tot l’Estat Espanyol cap televisió o emissora de ràdio que no tingui unes llargues tertúlies setmanals o, més encara, diàries. Són uns espais en determinades franges horàries que tenen força d’audiència. Per aquest motiu han estat pensades després dels corresponents estudis de mercat o veient l’èxit en les cadenes i emissores de la competència. La composició del grup tertulià gairebé sempre està estructurat de la mateixa manera amb un conductor o “moderador”. Segons la tendència o obediència política del mitjà de comunicació la composició del grup de tertulians és diferent. Si és de dretes o ultradretà, la majoria dels tertulians corresponen a aquesta tendència, tot i que sempre hi ha un teòric representant de l’esquerres per a que doni la impressió d’una tertúlia ideològicament plural. Res més lluny de la realitat. Si la tertúlia té lloc en un mitjà progressista, mutatis mutandis, passa el mateix. Sempre els tertulians saben de tot. Opinen, criden, s’interrompen, pontifiquen, aconsellen, jutgen i si s’escau condemnen. Sense cap mena de dubte han estat triats per això: han de mantenir el ritme de la tertúlia i complaure els seguidors. En aquests temps de dialèctiques batusses polítiques, les tertúlies són el mitjà més fàcil, en tant que inútil i inadequat per a la convivència, les quals reuneixen seguidors còmodes que poden esdevenir irreflexius. I mentre tant la publicitat engreixant el compte d’explotació dels accionistes de les cadenes privades o endolcint els partits polítics que les gestiones en el cas de les públiques. No oblideu pas que els tertulians cobren i alguns força bé. S’han vist casos de que alguns han estat fitxats per mitjans de la competència amb canvi d’immediat, parcial o total, la seva aparent ideologia. La inevitable pregunta que sorgeix: són convenients o necessàries les tertúlies? A una societat amb principis sòlids polítics, siguin el que siguin, amb una cultura general mitjana i amb un mínima coherència intel·lectual, no li’n caldrien. Hem direu: en quin món vius? Teniu tota la raó: el món que tenim és aquest en el qual vivim i de ben segur no n’hi ha d’altre a milers o milions d’anys llum de distància. Si no saps que fer sempre tindràs una tertúlia a mà.
*Publicat a Diario de Teruel, 8 de novembre de 2025