Les denominacions varien: de primer són “reines”, “dames” o el gentilici del poble, i com a complement, “infantil”, “d’honor” o “de les festes”, en un costum que va succeint-se de forma similar cada any a la festa major de molts pobles. Conviuen lo sector infantil i el de més edat, les xiquetes i les jóvens d’uns 18 anys, sovint les “quintes” —concepte suposat quan hi havia mili masculina i també ara, inexistent—, que presidiran los actes més solemnes i tradicionals de les festes d’estiu.
Des de fa mesos, la Franja de Gaza és l’escenari d’una destrucció massiva que molts consideren un genocidi. Des del primer dia, la campanya israeliana va mostrar clarament que l’objectiu no era només la seguretat, sinó l’eliminació d’un poble sencer. Les xifres parlen per si soles: desenes de milers de morts, amb estimacions que superen els 40.000, i altres estudis que preveuen fins a 186.000 morts directes i indirectes.
En un estiu tan pobre de televisió, és un entreteniment valuós gaudir dels Jocs Olímpics. Reconec que la cerimònia inaugural (tan formosa com enfarfegadora) a la bellíssima ciutat de París, me va mantindre enganxat a la pantalla.
Una de les primeres Accions de Govern d’en Jorge Azcón, el nostre president, va estar el viatge a Brussel·les del 31 de gener per a fer saber a la Unió Europea que a l’Aragó els que parlem català no parlem català. Aquesta Acció de Govern del president va estar precedida per la destitució de n’Ignacio López Susín com a director de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Sovint me ressonen al cap les paraules d’aquell discurs tan conegut del Club de la Lluita que venie a dir, molt resumidament, que dediquem les nostres vides a faenes que odiem per a comprar coses que no necessitem, que la joventut està desarrelada i no té objectius. Ho penso sobretot ara, que s’apropen les vacances d’estiu i veig reproduccions pràcticament exactes de models de vacances, de “plans d’estiu” i penso… de veritat a tothom li agrade el mateix?
A principis d’aquest mes de juliol, la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades —a Catalunya en diuen espoliades pel 155— del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard.
Piscina, gelats, festes majors i també cultura són sinònims d’estiu. A la nostra dispersa geografia rural s’han consolidat propostes culturals de qualitat ben reconegudes i reconeixibles. Les quatre del Matarranya, des de la música rock a la clàssica, passant per les arts escèniques més innovadores, les presenta la comarca en un cartell unificat com a «Festivals del Matarranya», exhibint força i vocació.
El recent escàndol de Nacho Cano, detingut per la presumpta contractació il·legal d’immigrants per al seu musical Malinche, ha posat en evidència un cop més la desigualtat en l’aplicació de la justícia. Quan veiem com les persones poderoses actuen amb una sensació d’impunitat, resulta inevitable qüestionar-nos si la justícia és veritablement igual per a tots.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
