Fa quatre mesos vaig acabar un article del Cresol amb aquesta frase: “Així que ara, en referencia al proper pas dels USA, alliberar Veneçuela de la més salvatge narcodictadura d’Amèrica”. Jo pensava que ho farien abans d’acabar 2025. Bé, s’han demorat més o menys una setmana. La llibertat ha tornat a triomfar, la llibertat de les oligarquies petroleres americanes (i d’alguna que altra veneçolana “exiliada”) d’expropiar el petroli aliè. La llibertat de Tòtem-Trump de dir-li a Maria Colpista Machado (vegeu la història d’aquest personatge al meu article del passat octubre) que “no té ni el suport ni el respecte del poble”. Segons ells, van guanyar les darreres eleccions amb el 70% dels vots, ensenyant unes actes tan falsificades com inexistents eren les de Maduro, o la llibertat de la susdita de contestar-li, “el que vostè digui, senyor, voldria compartir el meu Nobel, senyor”. Amb aquests ultrademòcrates s’alinea gairebé tota la dreta europea. Creure que Maduro (o Petro, amenaçat pels narcos colombians) són líders narcotraficants és d’una indocumentada ignorància. En canvi, què pocs saben que Tòtem-Trump acaba d’indultar l’últim president d’Hondures, que la justícia americana havia condemnat a 45 anys per narcotràfic, havent-ne complert només un a la presó; o que familiars de Marco Rubio han complert llarga condemna pel mateix. L’acte comés pels USA és un cop d’estat i un acte terrorista internacional. Estem en mans d’un país amb un declivi econòmic i social alarmant, on gran part del pressupost va a parar als ministeris de la guerra o de propaganda, el país del primer món líder en delictes violents; un país que té una quarta part de tot el consum de droga mundial, on existeixen molts càrtels propis (sobre tot a Los Angeles, però també a New York i Miami) o amb connivència amb els colombians o mexicans, on la inflació i la pobresa augmenten exponencialment. Un país que s’acaba de donar de baixa de més de seixanta organismes internacionals, més de la meitat de l’ONU. Quina serà la víctima següent?: Colòmbia, Groenlàndia…? De moment esperem que la Xina, objectiu geopolític de fons de l’operació Veneçuela, es mantingui raonablement calmada.
*Publicat a Diario de Teruel, 10 de gener de 2026