// Raquel Llop

A les portes de les vacances d’estiu sento enguany, més que mai, que la gent del meu voltant només necessite descansar. Que allò a que dedicaran les seues vacances serà a no fer res, baixar a la piscina del poble i fer un beure a la nit a molt estirar.

// José Miguel Gràcia

Recentment he visitat la regió italiana de la Pulla, la part més meridional d’Itàlia; vista al mapa, el taló de la bota. Una regió molt plana amb l’excepció del Parc Nacional de Gargano al nord de la regió. Molts i molts quilòmetres de costa amb penya-segats i algunes platges. Tant la capital Bari com la resta de poblacions importants estan farcides d’esglésies, castells, de cases-palau i tipisme espectacular.

// Artur Quintana i Font

Amb penes i treballs hem aconseguit que al nostre Estat les llengües minoritzades ja es puguen anomenar així, i no pas per l’eufemisme de minoritàries, perquè de minoritàries al món ho són totes les llengües, amb dues soles excepcions: si atenem al nombre de parlants ho és el xinès mandarí, o l’anglès si ens regim pel criteri de més gran difusió, que totes les altres, xinès inclòs, en tenen menys, de difusió. Però també el xinès és llengua minoritzada per exemple a Singapur, i l’anglès ho és a Nicaragua (Mosquítia).

// María Dolores Gimeno

Un mapa mostra a l’examen la concentració de parcs eòlics a Catalunya en grisos i negres; 159 al Baix Ebre i 148 a la Terra Alta numeren la trista victòria del Sud interior. Lo vent no bufa al Nord-Est. Pregunta de selectivitat catalana 2024: “Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?”: zones rurals, poc poblades i sòl barat, però lluny dels principals centres de consum d’energia, diu la pauta de resposta.

// Judith Bielsa

En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context —i que ens afecta de manera directa— és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua «encallada».

// Antoni Bengochea

Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van potenciar sobretot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià.

 // Artur Quintana i Font

Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar.

// Raquel Llop

D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble.