Quan es va acabar la Guerra Civil espanyola no sols es va viure el final de la democràcia i l’inici de la dictadura, així com la persecució política dels defensors de la legalitat republicana, sinó que va tindre lloc l’inici d’una etapa d’autarquia, és a dir, d’aïllament econòmic de l’Estat espanyol. Va començar un període de polítiques desarrollistes que va tindre molt impacte a tot l’Estat i, per descomptat, al nostre territori, amb unes conseqüències brutals que encara patim avui dia. De fet, aquest sistema va significar la transformació radical del nostre model econòmic i l’enfonsament, en només un segle, del sector primari, sector tan important a casa nostra que, avui dia, podem dir que s’ha recuperat? També, amb eixa idea de desarrollisme es va crear un relat que persisteix als nostres dies i que, alimentat per polítiques neoliberals i pel sistema capitalista, ha construït tot un argumentari al voltant del significat de la paraula progrés que ja fa temps que s’ha convertit en un perill per les persones i pel que, considero, és o haurie de ser realment lo desenvolupament, eixe progrés amb el que tants s’omplen la boca sense pensar què vol dir en veritat. Perquè, què vol dir exactament la paraula progrés? En termes econòmics s’està entenent sota la idea de “com més, millor”: produir més, tindre més, consumir més… i això traslladat a tots los aspectes de la vida i del sistema al que vivim, des de les activitats econòmiques, lo transport, l’habitatge, l’oci… Vivim en un sistema que acumula la majoria d’activitats econòmiques en espais reduïts i que condemna a la resta a dependre d’estos petits pols de concentració. En canvi, crec que mai mos preguntem què passarie si des de les perifèries decidirem no participar d’eixe acaparament de serveis i reivindicarem una oferta a l’alçada des del nostre propi territori, des de la ruralitat. Fent l’exercici de pensar com depenen, des dels centres urbans, de les nostres perifèries rurals i, al mateix temps, capgirar lo significat de la paraula progrés que mos volen fer creure, posant les persones al mig i les cures sobre la taula, sols així mos podrem protegir del sistema devorador que uns van establir fa molts anys i que ara patim unes altres.
*Publicat a Diario de Teruel, 15 de novembre de 2025