Lo físic Antonio Turiel mos explique l’estudi realitzat per l’Stockholm Resilience Centre en el qual s’han identificat 9 límits planetaris: el canvi climàtic, la integritat de la biosfera, la presència d’entitats químiques artificials en l’entorn, la capa d’ozó, els aerosols atmosfèrics, l’acidificació dels oceans, els cicles biogeoquímics del nitrogen i el fòsfor, i els canvis en l’aigua dolça. Explique Turiel que d’eixos 9 ja n’hem sobrepassat 7, de fet el límit de l’ozó ja se va creuar a la dècada dels 90, però semble que tornem a estar en un lloc segur, l’única bona notícia que podem extreure d’eixe estudi. Los dos límits que queden per sobrepassar són l’acidificació dels oceans i els aerosols en l’atmosfera, però no patiu que anem per bon camí cap a la línia de meta en una cursa on perdem tots. Perquè què implica exactament sobrepassar tots aquests límits planetaris? Vol dir que farem de la Terra un planeta inhabitable per a l’ésser humà. Altres espècies sobreviuran, però nosaltres, los Homo sapiens, desapareixerem. I dins de tot aquest col·lapse climàtic sento que estem entrant, també, a l’era del col·lapse dels valors que haurien de regir el món, de la justícia universal i del mecanisme internacional de drets humans. Fa més de dos anys que veiem com el sistema de dret internacional humanitari és vulnerat de manera clara i directa contra el poble palestí; ara estan eixint a la llum milers de noms relacionats amb Jeffrey Epstein i les pràctiques que es donaven a la seua illa i no està caient ningú del seu lloc de poder. A banda d’això, a l’Estat espanyol mos trobem en una crisi de transport com no s’havia donat mai. Un accident ferroviari terrorífic d’una magnitud i gravetat impressionants; Catalunya paralitzada amb un sistema que fa anys que és ineficient i que ara s’ha comprovat que també és perillós. Fa més de dues setmanes que no restableixen un servei ni que sigue de mínims perquè la gent pugue anar a treballar i no puc entendre la faena de contenció que està fent la societat per no denunciar que això és una vergonya, tant en l’àmbit local com a escala global, que el món que mos han venut on comença un ordre nou és un escenari totalment inhòspit i cruel, que absolutament tot ha col·lapsat i que hi ha gent amb noms i apellits que haurie d’estar a la presó per tot lo que ha fet, globalment però també a casa nostra.
*Publicat a Diario de Teruel, 7 de febrer de 2026