Tota esta gent, ara tan de moda, de les banderetes, els himnes patriòtics i la “prioridad nacional”, tenen molt clara quina és la suposada identitat nacional, i es basen en un concepte fantàsticament restrictiu, però molt eficaç, que no és altre que la “reconquista”. Moltes generacions, com la meva, vam sofrir una rentada de cervell amb aquest concepte, que encara ara, malgrat ser molt discutit pels historiadors, segueix sent força útil. Reconquerir suposa tornar a conquerir quelcom que era nostre i que uns enemics ens havien robat: la identitat nacional. Aquesta identitat presumptament havia sorgit l’any 589, quan el rei visigot Recaredo convocà el Concili de Toledo per adoptar la religió catòlica. Els visigots, que eren arrians, començaren a ocupar la península més o menys l’any 507. Doncs fins al Concili de Toledo eren bàrbars, a partir d’aquell moment espanyols. Aquesta simplista teoria és la base o nucli del nacional-catolicisme. Aquests “proto-espanyols” van durar 122 anys, fins que van ser envaïts pels musulmans l’any 711. Amb la batalla de Covadonga, suposadament primer contratemps dels musulmans, començà, doncs, la “Reconquista”. La presència islàmica (una cultura aleshores molt més avançada que la visigòtica) va ser molt més llarga: Saragossa formà part d’Al-Àndalus 400 anys, Terol 450, València o Sevilla superaren amplament els 520, i els territoris del regne Nazarí de Granada (províncies completes de Màlaga, Granada i Almeria, i zones de Cadis, Jaén i Múrcia) gairebé vuit segles, i sempre van ser enemics de la veritable Espanya, la catòlica. I cal afegir els molts milers de musulmans que romangueren en els territoris reconquerits, els anomenats mudèjars, antiespanyols dels que la Unesco reconeix el seu art com patrimoni de la humanitat, i protagonistes de la identitat artística de la nostra Terol. Des d’aquest punt de vista els més espanyols haurien de ser els territoris del nord que no es van deixar contaminar de l’islamisme: asturs, càntabres, bascos, navarresos, nord-aragonesos i nord-catalans. Cap d’ells tenia com llengua pròpia el castellà. El nacional-catolicisme té arrels profundes, però les nostres generacions han estat marcades per la imposició doctrinària del franquisme, d’orígens totalment nazis. Cal reflexionar i molt. Més endavant parlarem de patrimoni.
*Publicat a Diario de Teruel, 23 de maig de 2026