Ambdues llengües, i la cultura que conformaven, foren anorreades quasi del tot en breu temps: el tasmanià pels britànics al XIX, el guanxe del XV al XVI pels castellans. Partint dels materials conservats, tant canaris com tasmanians s’esforcen, d’una manera o altra, en revifar-les. Del tasmanià se’n té una munió de mots solts de totes les parts de l’oració, amb predomini de substantius, i molts topònims i antropònims dels quals sovint n’ignorem el significat. Sobretot, per falta de frases llargues, el tasmanià reconstruït, anomenat palawa kani —o gent llengua en català—, tendeix a ser una llengua analítica, diguem «a la mandarí», tot i que hi ha alguns indicis de flexions. No sembla clar, amb el material disponible, que el palawa kani sigui relacionat amb cap llengua d’Austràlia, d’on se separà fa entre 12.000 o 8.000 anys. Des de 1990 el Tasmanian Aboriginal Centre amb seu a Nipaluna/Hobarth rep ajut del Govern Australià per al foment del tasmanià. El tasmanià és present en la toponímia: lutruwita / Tasmània, kunanyi / Mount Wellington tan simbòlic per a nipaluna…, en cerimònies oficials, en educació d’adults, i entre 250 a 500 infants el parlarien —sembla. Els tasmanians actuals són conscients que besavis i rebesavis llurs parlaven tasmanià.
No així els canaris que només pels llibres de la història saben del genocidi tant físic com cultural, a què el govern castellà els sotmeté als segles XV i XVI. La llengua amb prou feines si tenia algun parlant aïllat a principis del XVII. Altrament les possibilitats de revitalització del guanxe no difereixen gaire de les del tasmanià: com d’aquell, se’n conserven moltes paraules soltes, també de vives en el castellà canari, topònims i antropònims, algunes inscripcions en alfabet líbic, i uns quants textos prou llargs a la Comedia del recebimiento de Bartolomé Cairasco el 1582. Tot plegat evidencia que el guanxe pertany a la família lingüística amaziga, i en un procés de revitalització se’n podrien adaptar mots i construccions de llengües vives amazigues passant-les pel tamís del guanxe, com es fa, per exemple, en la del vell prussià. I tanmateix la revitalització del guanxe, no va ara gaire més enllà d’un cert ús dels antropònims.
*Publicat a Diario de Teruel, 3 de juliol de 2026