Columnes
Infern
// Carles Terès
Al TdF de gener de 2022, vaig reivindicar la necessitat d’un infern «ben roent». Quatre anys més tard —quatre anys més vell— se m’ha refermat la convicció. En déu no hi puc creure encara, però sento que l’infern ha d’existir per acollir tota la purrialla infecta que, sense cap vergonya ni mania, deshumanitza els més
LLEGIR-NE MÉS
Riu
// Ramon Sistac
Del llatí rivu. El trobem, amb poques variants o derivats, en occità, en romanès, en francès (rivière)… Tan sols d’entre les llengües romàniques les itàliques se’n distancien, segons el tipus fiume (del llatí flumen; però rio, ‘canal’, en venecià). El català antic també coneixia flum o flom. A la vora d’Osca hi ha una tautologia
LLEGIR-NE MÉSAlbert Aragonés
// Esteve Betrià
El proppassat 3 de setembre va morir de manera sobtada l’estimat lingüista i poeta Albert Aragonés, als 62 anys, a Fes (Marroc). Ho va fer discretament, com havia viscut, però deixant rere seu una empremta fonda i inesborrable en la comunitat educativa, cultural i lingüística de les Terres de l’Ebre i encara més enllà. Era,
LLEGIR-NE MÉSLlenya
// Roberto Albiac
Les gates del garatge, expectants, m’aguaiten mentres exploro pel tall i l’escorça les bades principals, eixe obrefàcil natural que els anys han anat imprimint al llarg de la fusta, ne trio una. Lo fet d’acomodar el tallant del tascó alerte les espectadores que, a la primera tamborinada del mall, apreten a córrer esfuriades en lo
LLEGIR-NE MÉSUn poble de merda
// Patrici Barquín
Per increïble que pugue parèixer, la colonització està més de moda que mai. El postureig viscut després de la segona guerra mundial no va ser més que això, un postureig; una manera de fer veure que la guerra ens havia fet millors persones i, en conseqüència, millors societats. Però la realitat és caburda com ella
LLEGIR-NE MÉS
Pilar (ella i ell)
// Marina d'Algars
Soc feminista, d’esquerres, parlo aragonès i català i desfilo en l’ofrena de flors a la Verge del Pilar. Així va començar la intervenció de María Longás a la presentació del llibre El Pilar, identidad y mito. Análisis desde la historia y la antropologia, publicat per la fundació Gaspar Torrente amb la col·laboració la DPZ, Delegació
LLEGIR-NE MÉSFricandó
// Ramon Sistac
Del francès fricandeau o de l’occità fricandèu. A l’Avairon, d’on és típic, és una mena de bola de carn picada, com la pilota, generalment embolicada amb mantellina de porc. El fricandó nostre no hi té res a veure, i només té de francès el nom. Segurament deu ser una creació urbana barcelonina, com gairebé tots
LLEGIR-NE MÉSXalamera, fa cinquanta anys
// Esteve Betrià
Ara fa cinquanta anys que la comarca del Baix Cinca es mobilitzava en contra de la instal·lació d’una central nuclear a la població de Xalamera. Amb motiu d’aquesta efemèride s’ha editat enguany un llibre per explicar l’oposició i mobilització de la comarca, i de més enllà: y el Bajo Cinca ¡¡Se Manifestó!! de Maria José
LLEGIR-NE MÉS