Columnes
Qui paga el foc?*
// Judith Bielsa
Hi ha una pregunta que no hauria de desaparèixer entre les flames, les evacuacions i la necessitat legítima de trobar un responsable de l’incendi de les Peñas de Riglos: què es va fer —i què no es va fer— abans que comencés el foc? La investigació judicial haurà de determinar-ne l’origen i les responsabilitats penals,
LLEGIR-NE MÉS
Patrimoni àrab espanyol*
// Antoni Bengochea
Aproximadament quatre mil són les paraules que conformen el patrimoni lèxic de les llengües hispàniques, a les que cal afegir les referents a la toponímia, als noms i cognoms, als rius i regadius, etc. Riu en àrab és wad, que traduït a les llengües hispàniques s’ha convertit en guad.
LLEGIR-NE MÉS
Cendra de paraules*
// Carles Terès
S’ha fet de nit i el silenci s’apodera de la muntanya. A pocs quilòmetres crema l’enèsim incendi d’aquest estiu —que ja és una onada contínua de calor. Els pins esperen, els animals també. Potser aquest foc d’avui no girarà cap aquí, però qui sap si el proper, o el següent.
LLEGIR-NE MÉS
Va de balls*
// Estela Rius
Fa temps, estava veent un programa a la televisió sobre el fenomen sociològic del ball al llarg de la història contemporània i, l’historiador Ferran Aisa, autor del llibre Barcelona balla (2011), en la seua intervenció va dir que avui en dia «la gent ha deixat de participar (ballar) per a passar només a mirar», en
LLEGIR-NE MÉS
Discrimina que fa fort!*
// Artur Quintana
En Chavier Tomás Arias, lingüista i escriptor aragonès, ens diu que «A luenga ye a mía nazión, que me dixen de fateras» i ens ho corroboren els molts estats que, malgrat ser plurilingües —Espanya, Franca, Rússia, Xina…— n’oficialitzen una de sola.
LLEGIR-NE MÉS
Matarranya Íntim*
// Ana Soriano
Un meravellós daltabaix es produeix al Matarranya tots els estius des del 2013; és el Matarranya Íntim, un cicle de teatre d’avantguarda, de molta qualitat i petit format, que es representa en espais generalment privats i que remou la vida i l’ànima d’un poble de la comarca.
LLEGIR-NE MÉS
Les xarxes estimen Dostoievski*
// Lluís Rajadell
Entres a una llibreria i pegues una ullada a les piles dels títols més venuts. Estan al entrar, només passar la porta, com una ratera parada per caçar lectors desprevinguts. Destaca el claper d’un llibret menut de tapes roges i disseny acurat, Les nits blanques, de Fiodor Dostoievski. A les tapes informa que es tracta
LLEGIR-NE MÉS
Molts i molts focs*
// José Miguel Gracia
La canícula avança i els incendis s’estenen pet tot arreu. Any rere any els efectes del canvi climàtic són més que evidents. Algú ho pot negar? Doncs sí, en trobareu aquí i enllà: negacionistes, descerebrats i, fins i tot, desinformats.
LLEGIR-NE MÉS