La canícula avança i els incendis s’estenen pet tot arreu. Any rere any els efectes del canvi climàtic són més que evidents. Algú ho pot negar? Doncs sí, en trobareu aquí i enllà: negacionistes, descerebrats i, fins i tot, desinformats. Es cremen els pinars, el sotabosc, els conreus de cereals, cases i granges. Ben bo seria que a l’hora d’omplir el depòsit de benzina, gasoil o gas —més concretament a l’engegar el vehicle— els ciutadans fossin conscients de la seua participació en la crisi climàtica. Quan es planten més pins o es deixen créixer pels marges i bancals abandonats, que bonic esdevé el paisatge, però quanta facilitat donem als incendis! Per què no canviem l’antiga cantarella de que el nostre país necessita més boscos? Els pinars i el sotabosc d’Espanya han crescut de forma descontrolada. Per exemple, Catalunya té percentualment més superfície forestal que França, Noruega, EEUU o Canadà. Tenim molts pobles a la vora de masses forestals antigues o recents. S’han construït urbanitzacions dins dels boscos, perquè era molt saludable i bonic viure dins de la natura…; tan és així que els pins toquen les “torretes” i omplen els jardins. Quin perill! Les autoritats forestals i ambientalistes han dedicat gairebé tots els esforços a la protecció d’una natura sense control de creixement amb normatives coercitives contra qualsevol neteja dels llindars dels camps per part dels seus propietaris. Un ecologisme o ambientalisme mal entès se n’ha oblidat de les conseqüències d’algunes accions i no ha rectificat llurs plantejaments, en el seu origen ben correctes i ètics sens dubte. I així tenim pins a dojo, porcs senglars que entren a les ciutats a cercar el menjar, cabirols i cabres que es mengen els cultius agrícoles i creuen les carreteres, etc., etc.
Com les causes o orígens dels incendis són tan diversos amb un clima com el que tenim, la prevenció esdevé més necessària, però més difícil cada dia. S’hauran d’augmentar els mitjans d’extinció, sens dubte, tot i que, és més urgent la protecció de les persones que l’extinció ràpida de l’incendi. De moment, es subvencionen els combustibles fòssils i alguns ciutadans “preocupats pel paisatge” malden per no tenir “a prop” energies renovables. Alguna dia els pins es cremaran, tant de bo, no es cremin les cases.
*Publicat a Diario de Teruel, 25 de juliol de 2026