Hi ha una pregunta que no hauria de desaparèixer entre les flames, les evacuacions i la necessitat legítima de trobar un responsable de l’incendi de les Peñas de Riglos: què es va fer —i què no es va fer— abans que comencés el foc? La investigació judicial haurà de determinar-ne l’origen i les responsabilitats penals, però les obres de l’A-132 mereixen una investigació tan exhaustiva com la persona que avui està empresonada provisionalment.
El foc va començar a l’entorn d’una zona d’obres de l’A-132. Això, per si sol, no demostra que les obres en fossin la causa. Però tampoc permet donar el cas per resolt assenyalant un treballador. El que sí que sabem és que, durant mesos, els ajuntaments i el veïnat havien advertit dels problemes associats a les obres, als talls de carretera i a la planificació dels treballs en plena temporada de risc d’incendi. També havien reclamat informació sobre permisos, protocols, avaluacions de risc i mesures de seguretat.
I aquí apareix el perill del cap de turc. Un peó de 28 anys, situat presumptament a prop del punt d’inici, és una figura fàcil d’assenyalar. La seva eventual responsabilitat individual haurà de decidir-la un jutge, amb proves i garanties. Però convertir-lo políticament en l’explicació de tota la catàstrofe és una altra cosa. Sobretot quan encara queda per aclarir si les obres complien totes les exigències de prevenció i si les administracions van actuar davant les advertències que ja havien rebut.
El Govern d’Aragó ha anunciat que es personarà com a perjudicat en la causa. Però els municipis afectats reclamen precisament investigar també la seva actuació en relació amb les obres. És una demanda difícil d’esquivar: si hi havia avisos previs, cal saber qui els va rebre, què va decidir i amb quins informes.
Els bombers forestals i treballadors dels espais naturals ho han expressat amb contundència: la responsabilitat no pot reduir-se a trobar una persona a qui carregar-li tota la culpa. Un incendi necessita una ignició, però perquè es converteixi en una catàstrofe també intervenen les condicions del territori, la prevenció, la gestió forestal i les decisions polítiques.
Si la investigació acaba demostrant que aquell treballador va provocar el foc, haurà d’assumir-ne les conseqüències. Però mentre això no estigui acreditat, assenyalar-lo com el culpable definitiu pot ser la manera més còmoda d’evitar les preguntes incòmodes: qui va planificar les obres, qui les va supervisar i per què les advertències del territori no van ser suficients per prevenir el desastre?
*Publicat a Diario de Teruel, 22 d’agost de 2026