Un meravellós daltabaix es produeix al Matarranya tots els estius des del 2013; és el Matarranya Íntim, un cicle de teatre d’avantguarda, de molta qualitat i petit format, que es representa en espais generalment privats i que remou la vida i l’ànima d’un poble de la comarca. Enguany, del 2 al 5 de juliol, la sort li va tocar a la Torre del Comte, el meu poble d’adopció. A la primavera ja van començar els preparatius, i ho van fer d’una manera curiosa, com a mínim: a la porta de l’Ajuntament es va col·locar una caixa de cartró de bona mida i es va demanar a la població que hi anés dipositant roba interior en desús; mos va sorprendre, però vam pensar que potser tenia relació amb allò d’«íntim» i vam córrer a la calaixera, a vore què hi podíem aportar i en què parave tot allò. Cap al juny, quan la caixa ja estave plena i quasi oblidada, al eixir al carrer un dia vaig pensar: «on dimonis ha estès la Carme els calçotets?, a l’alçada dels fills de la llum!», i de cop me’n vaig recordar del que ficàvem a la caixa: n’havien fet banderoles i les havien penjat pel poble! El fil conductor del programa era el concepte «vulnerables», i vulnerables som les persones quan mos despullem de tots els additaments. Van arribar els dies senyalats i la Torre bullia de gent i d’espectacles al carrer, a les cases, als jardins… El Matarranya Íntim és una ocasió única d’accedir a la cultura per als pobles on no hi sol arribar i, per tant, de plantejar-se noves qüestions, obrir la ment a idees diferents, vore’s reflectit, riure, emocionar-se; en una paraula, viure. Vaig pensar en la Barraca de García Lorca i l’esperit que l’inspirava, el mateix que mou a Jacobo Julio Roger, el director del festival, un valencià «malalt de teatre» a qui cal agrair infinitament el seu esforç i el seu regal anual. També hem de reconèixer el suport què li donen entitats i empreses i demanar-los que ho continuïn fent, perquè volem un Matarranya viu.
*Publicat a Diario de Teruel, 1 d’agost de 2026