Al TdF de gener de 2022, vaig reivindicar la necessitat d’un infern «ben roent». Quatre anys més tard —quatre anys més vell— se m’ha refermat la convicció. En déu no hi puc creure encara, però sento que l’infern ha d’existir per acollir tota la purrialla infecta que, sense cap vergonya ni mania, deshumanitza els més febles per anihilar-los físicament o condemnar-los a viure en la intempèrie de l’hivern, que ve a ser el mateix. I el pitjor és que aquesta gentola ocupen tot l’espai comunicatiu per empènyer-nos a ser com ells, a desitjar la mort o el patiment als que són més pobres que nosaltres. Veure a unes persones de classe treballadora, fills i nets d’immigrants, com impedeixen que quinze humans sense recursos puguin arrecerar-se en una església, em remou per dins, i no puc evitar de desitjar-los que experimentin en pròpia pell allò que desitgen per als nous immigrants. I per als que ho fomenten, el foc etern. Etern. Bon any 2026.
Publicat a Temps de Franja n.168, gener 2026