Aprofitar la matèria orgànica podrida per ajudar als cultius a créixer més i donar millors collides, és tant antic com la pròpia Agricultura, que hi va començar al Neolític fa 10.000-12.000 anys. Un moment decisiu en lo progrés de la Humanitat al descobrir que els fruits dels albres i les herbes que replegaven als voltants dels assentaments, creixien molt més i eren més bones de menjar quan tenien prop de les arrels excrements d’animals.
Si avui parlem del fem i les seues utilitats és perquè mereix la pena atendre els plans de les comarques i ajuntaments, per evitar que acabo als abocadors de les escombraries tota la matèria orgànica ingent que no s’aprofita a les cases i als negocis. Replegant de diferents formes tota la brossa natural, ficant-la en abocadors separats per seguir un procés de fermentació com el que es feia abans, de manera espontània, al fimers dels afores dels pobles. Matèria orgànica que feia molta pudor quan es carregava als carros de matinada, però al cap de pocs mesos ja era un adob excel·lent per a tots los cultius, que es podia tocar amb les mans tranquil·lament.
Pensant en la nostra història al Baix Aragó de les oliveres del secà i poqueta terra de regadiu, fins als anys cinquanta (1955) que van començar a dur als pobles abonos minerals (potassa, súper-fosfat, nitrat, amoníac…), només s’abonave la terra en fem de les cases i el corrals del bestiar. Per eixe temps, a la Codonyera, encara es veien algunes persones replegar en un cabàs el fem per les eixides del poble.
Tan important ere en èpoques passades, tindre lo fem abundant que, per l’ufana horta dels voltants de Saragossa, gent jove de famílies humils replegaven lo fem que deixaven les cavalleries pels concorreguts camins, i quan omplien los cabaços s’ho venien als hortolans. Los fematers que cantaven millor les jotes i tenien bona veu, eren tant famosos que els seus estils i tonades van passar a la posteritat. Són les jotes «Femateres» que encara es canten avui en dia.
Fer compost dels nostres residus naturals, és la nostra obligació.
*Publicat a La Comarca, 22 de maig de 2026