Darrerament hi ha hagut una certa polèmica arran de l’ensenyament de la llengua a la Vall de l’Isàvena. Pel que fa a la qüestió caldria fer algunes consideracions prèvies: lluny de les elaboracions virtuals tenim la realitat dels parlants i la intel·ligibilitat mútua, i resulta indiscutible que quan aquesta intel·ligibilitat és recíproca en més d’un 90% i s’acosta al 100% estem parlant de la mateixa realitat, llengua o diasistema; de fet un diasistema té una mateixa llengua en els orígens, si voleu una “protollengua”, que per avatars històricopolítics ha esdevingut dos, o més, llengües oficialment diferents però mútuament intercomprensibles, com seria el cas de les llengües escandinaves o del gallec i el portuguès, i, també, de l’occità, el català i —per a alguns— el ribagorçà sud-occidental, que inclouria el ribagorçà baix-occidental i el mig-occidental, malgrat l’exigüitat de parlants d’aquest darrer.
Recentment hem pogut llegir un tweet de cert historiador ribagorçà especialitzat en història medieval on al·ludeix despectivament a «irredemptistes catalans», «il·luminats ribagorçans» i «xapurriadistes». Anem a pams, i pensem que no tothom és igual i que cal destriar el gra de la palla.
L’accés principal a la Vall de Benasc es fa per carretera resseguint el curs de l’Éssera pel congost anomenat de Ventamillo. Un mot un xic sorprenent i que ens provoca ganes de saber-ne l’origen. Certament té, al primer cop d’ull, una aparença castellana o acastellanada, i podria semblar una evolució de “ventanillo” —és a dir, petita finestra—, i tot i que “ventana” actualment siga general en benasquès i gran part de la Ribagorça hi ha testimoniatges d’haver-se fet servir ”finestra”, denominació que encara ara es pot trobar, també, a la vall d’Echo. No deixa, però , de ser una mera elucubració sense un fonament sòlid, per això cal esbrinar una mica més i no deixar-se influir per les aparences.
Malauradament, a la Franja en els darrers anys s’ha estès força la tendència de no parlar en la llengua pròpia als xiquets, ben sovint a partir de les classes suposadament més benestants i per mimetisme de la resta. En molts casos, certs personatges de la dreta més casposa i secessionista —linguísticament parlant— plens d’autoodi, solen ser els adalils, i els més abrandats, a l’hora practicar l’execrable conducta de no parlar la llengua dels seus ancestres als fills. Els mateixos que mostren un excés de submissió canina cap a tots aquells que ens manen de Madrid estant, i que donen la culpa de tots els mals a la comunitat veïna.
Primer de tot, el meu reconeixement a tots els que fan possible tirar endavant Temps de Franja.
Amb aquest article voldria expressar la meua preocupació per l’actual situació sociolingüística de la Franja, que pateix una gran problemàtica demogràfica, en uns llocs, la majoria, per despoblament i envelliment, i en uns altres, concrets, per la instal·lació de nouvinguts que ignoren les nostres especificitats lingüísticoculturals. Per això mateix crec que caldria incidir més en aquestes qüestions per part de TdF.
Recentment la revista La Comarca, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’objectivitat i incultura de qui ho ha perpetrat, qui pretén fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’occità , que a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!
A Benavarri en la representació del “Nombramiento del conde de Ribagorza”, com figura als cartells promocionals, marginació de la llengua autòctona —igual que a les Paüls en la teatralització de la crema de bruixes—… Quan s’arriba al punt que els mateixos parlants renuncien a la llengua!…
A la comarca de la Llitera amb 19.000 habitants s’hi està construint —de fet ja està pràcticament acabat—, per part d’un grup empresarial italià del sector carni, concretament a Binèfar, un macroescorxador que donarà feina a uns 2.000 treballadors, bàsicament mà d’obra no qualificada procedent de països extracomunitaris.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
