Gran Recapte 2018

Arxiu d'Autor

No als macroescorxadors!

// Joaquim Torrent

A la comarca de la Llitera amb 19.000 habitants s’hi està construint —de fet ja està pràcticament acabat—, per part d’un grup empresarial italià del sector carni, concretament a Binèfar, un macroescorxador que donarà feina a uns 2.000 treballadors, bàsicament mà d’obra no qualificada procedent de països extracomunitaris. A banda que no hem de perdre de vista que el grup promotor ha estat acusat d’obscures pràctiques a Polònia per la justícia d’aquell país, cal dir que, per damunt triomfalismes i la magnitud de les xifres, una macroindústria d’aquestes característiques no és cap panacea; per començar, per la duresa de les condicions de feina i d’explotació difícilment cap autòcton hi voldrà anar a treballar, a més, en ser una empresa de capital i dependència forans els beneficis automàticament marxaran del territori, i això sense comptar el greu impacte ambiental i la gran generació de residus que es produirà , així com la incidència negativa en els recursos d’aigua o en l’increment de la congestió i la perillositat del trànsit, com també l’efecte inhibidor de l’incipient turisme de la comarca, basat en la qualitat de vida i el món rural; ja ningú voldrà visitar-la, convertida en sinònim d’una industrialització bruta i sòrdida, i fins i tot molts dels seus habitants més sensibles optaran per marxar a altres entorns més agradables. I en ser, com ja hem dit, els nous llocs de feina embrutidors, mal pagats i sense perspectiva no es propiciarà més que rutina i submissió, sense espai per al talent o la innovació… Tampoc no es pot negligir el greu impacte sobre els serveis que generarà el gran increment de població que es preveu, amb un elevat cost social i de tot ordre, agreujat per les grans diferències socioculturals previsibles, ja que malgrat ser la Llitera una comarca històricament majoritàriament catalanoparlant —tot i no pertànyer actualment el nucli de Binèfar al domini lingüístic català— la nostra llengua no hi és oficial, i, per tant, no hi ha cap garantia de la seua preservació; és més, en aquestes circumstàncies, un desenvolupament sobtat d’aquesta mena implicaria greus efectes sobre la vitalitat de la llengua a nivell no tan sols comarcal sinó també més enllà, com ja està passant, per exemple, al Baix Cinca.

Sincerament, no es pot hipotecar i alterar totalment, per interessos forans, i a més poc clars, una comarca sencera prescindint de l’opinió dels seus habitants i causant-los un impacte brutal. Costa molt de qualificar com a realment democràtic un sistema que permet impunement fets com aquest, sense debat ni alternatives… Com es diu vulgarment: que no ens venguen la moto. Massa interrogants i massa silencis”.

 

llegir més Sense Comentaris

Som en un moment crucial i no ens podem inhibir

// Joaquim Torrent

Les comarques de la Franja presenten una catalanitat primigènia, consubstancial —molts cops, però, no autopercebuda pels mateixos habitants—, de la qual la mateixa llengua n’és la mostra més evident, fins al punt que el concepte de “Franja” en depèn, ja que si en negues la llengua també en negues la seua mateixa existència.

llegir més 2 Comentaris

“Bona gent” i manipuladors

//Joaquim Torrent

En un altre article argumentàrem com l’únic antídot contra la confusió i l’alienació era promoure la veritable cultura. No se’ns escapa, però, l’extrema dificultat que això comporta, ja que si som realistes hem d’ admetre que el més usual és que la majoria social —“la bona gent”— siga objecte de la manipulació més descarada, per part d’una minoria que a través seu aconsegueix d’imposar i mantindre les “tesis” que els són més favorables.

llegir més 1 Comentaris

Cultura, Cultura i Cultura…

//Joaquim Torrent

És l’única solució i l’antídot contra la manipulació i la confusió interessades que neguen la realitat; especialment a les nostres comarques, on les forces reaccionàries de sempre i, ens atreviríem a dir, els clans reaccionaris de sempre, pretenen continuar manant, recorrent si cal a la mentida i als prejudicis i tòpics més tronats, amb l’auxili de forces foranes i que neguen les personalitats col·lectives diferents de les de base castellana.

llegir més 1 Comentaris

Una realitat desapareguda?

//Joaquim Torrent

L’escriptor nord-català Joan Daniel Bezsonoff en el seu llibre Un país de butxaca, amb molts elements autobiogràfics, diu: “25 anys enrere hi havia 100 habitants a Nils. Tots parlaven català […]. Ara el poble té 200 habitants i queden 20 catalans […]. Els vells ja no juguen a botxes […] ara s’estan tots al petit cementiri”.

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: