Cal tornar-nos a posar les piles

Primer de tot, el meu reconeixement a tots els que fan possible tirar endavant Temps de Franja.

Amb aquest article voldria expressar la meua preocupació per l’actual situació sociolingüística de la Franja, que pateix una gran problemàtica demogràfica, en uns llocs, la majoria,  per despoblament i envelliment, i en uns altres, concrets, per la instal·lació de nouvinguts que ignoren les nostres especificitats lingüísticoculturals. Per això mateix crec que caldria incidir més en aquestes qüestions per part de TdF.

La nostra situació dista molt de qualsevol “normalitat”; així, darrerament, estan apareixent símptomes inquietants, un dels quals seria la cada cop més estesa manca de transmissió lingüística intergeneracional, aparellada amb els nous temps i els canvis demogràfics abans esmentats. Un fenomen al qual l’escola, en el nostre cas, amb unes franges horàries sempre limitades pel que fa a l’ús i ensenyament del català, no hi pot fer front. Tot i que una altra cosa seria si es pogués implantar la immersió en la parla pròpia, tal com per exemple passa a la Val d’Aran. I, l’escola a banda, no podem deixar passar per alt que els nous temps no ajuden gens, amb el relegament de les activitats tradicionals i la seua substitució per altres deslligades de la terra i el medi, juntament amb la manca generalitzada, pel que fa a la Franja, però  extensible a molts altres llocs del nostre domini lingüístic, de valoració del nostre llegat cultural.

D’aquí la necessitat de més implicació social per part de tothom, de veure’ns obligats a incidir més en la nostra realitat circumdant, malgrat que molts cops esdevinga una tasca repetitiva i feixuga; als grans mals grans remeis! Cal trencar la llosa de la indiferència, una indiferència per part de qui ens circumda que ens fa molt de mal socialment i, també, a nivell particular… Cal ser insistents i, fins i tot, pesats, especialment amb aquells que tenen responsabilitats i s’inhibeixen a favor de la rutina diària i d’un “laissez  faire” que es revela com més passa el temps més nociu. Cal que ens posem -tots, i jo el primer- les piles! De fet no ens les hauríem hagut mai de traure.

Joaquim Torrent, geògraf