Benavarri i la llengua pròpia
A Benavarri en la representació del “Nombramiento del conde de Ribagorza”, com figura als cartells promocionals, marginació de la llengua autòctona —igual que a les Paüls en la teatralització de la crema de bruixes—… Quan s’arriba al punt que els mateixos parlants renuncien a la llengua!…
De tota manera són víctimes d’una greu confusió, ja que no veuen que si ho fessen en la nostra llengua, si tenim en compte que la majoria de visitants provenen de terres de parla catalana, tindrien molt més ressò i els visitants catalanoparlants s’hi sentirien força atrets i ho divulgarien. A banda que els castellanoparlants tolerants, que també n’hi ha, no tindrien perquè sentir-se ofesos, i fins i tot també ho valorarien. Ara, en canvi, no deixa de ser una anodina i indiferenciada festa més, sense cap distintiu especial. És de lamentar, però, la persistència d’una secular alienació i un provincianisme de curta volada que, juntament amb inèrcia i falsos prejudicis, s’imposa no tan sols a l’estimació per la pròpia parla, sinó també a que, amb la incorporació d’aquesta, la festa tingués molt més atractiu. Bastant trist…
Joaquim Torrent
Tags: Cartes dels lectors
Trackback des del seu lloc.
Eduard Casas
| #
Som un grup de poetes i músics que us proposem de fer un intercanvi de un cap de setmana. Si voleu us ho expliquem.
Respondre