Tothom tenim el cor encongit per la desgràcia dels afectats per la DANA. És lamentable la pèrdua de vides humanes a València i altres llocs. Cal que escoltem més la natura i les prediccions meteorològiques i els fem cas. Allò tan sentit a moltes de les nostres cases «Calla, que donen el temps» és de vital importància per a un pagès o persones del món rural, i també ho ha de ser per als del món urbà. El canvi climàtic cada cop portarà més alteracions sobtades del temps: sequeres aclaparadores i aiguats imparables. I no obstant això, amb tota la informació que es té som incapaços de prevenir i actuar de manera eficient davant d’una adversitat com aquesta. Això que som al món desenvolupat…
Quan una pensa en la pèrdua de vides humanes i de desapareguts, pensa en els seus familiars, en el seu veïnat, en aquell caliu de la gent estimada que se n’ha anat per sempre amb les rabioses aigües que ho han arrasat tot! Aquesta és la part més dura, la manca dels qui hi eren i ja no hi són. Els nostres minuts de silenci, les nostres pregàries, el nostre record no supleixen aquesta buidor.
Com a conseqüència d’esta penosa situació, la gent de tot arreu s’ha solidaritzat amb el poble valencià des del primer moment. Des de la Llitera ja han enviat material, des de la Ribagorça aragonesa, a Benavarri, a punt de portar-lo a València, a l’Alta Ribagorça catalana fa dies que es recull material per a la neteja, per a la higiene personal i per als infants, principalment, i diners, seguint les demandes de gent dels llocs afectats. Des de Vilaller amb col·laboració amb diversos forns de l’Alta Ribagorça i de l’Albi, comerços i voluntaris, es van enviar 2000 baguets. Els estudiants de l’Institut del Pont de Suert del cicle formatiu Gestió Forestal han estat uns dies de voluntaris a la zona afectada. Avui, 7 de novembre, han arribat tres furgonetes amb material procedent de tota l’Alta Ribagorça, aragonesa i catalana, amb participació de comerços, col·legis, institut i particulars, a Paiporta i a Aldaia, i dos tot terrenys, a Llocnou de la Corona, segons indiquen els voluntaris. I es continua recollint per a propers viatges, s’han fet xapes solidàries per a la Miniolimpíada al Pont de Suert, la compra de màquines de neteja des d’algun ajuntament…
Si els ciutadans som capaços d’organitzar aquestes accions tan necessàries, per què els qui estan al capdavant de les institucions no van alertar i prendre mesures per evitar tanta desolació?
Això no acaba ací.
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024